J.K. Rowling es resisteix a deixar de ser una empresària de la màgia. Recentment l’escriptora ha ampliat el negoci de Harry Potter amb una superproducció teatral que mostra el mag d’ulleres com a adult pare de família, i també s’ha encarregat de concebre una pentalogia que infla i dóna carn dramàtica a un souvenir en forma de bestiari fabulós, del qual ara coneixem l’autor, Newt Scamander, que té les faccions i l’histrionisme taciturn d’Eddie Redmayne.
Scamander és un mag britànic arribat a la Nova York dels anys vint. El seu propòsit no és clar, i el seu únic equipatge és una maleta farcida d’excèntriques bestioles. La pèrdua d’aquest objecte, amb la subsegüent fuga de les criatures, és el motor frugal que Bèsties fantàstiques i on trobar-les contraposa a les seves qüestions de fons: la tensa convivència entre mags i no mags als Estats Units (amb inquisidors ecos d’una Salem revifada) i els estralls causats per una força destructora, que no és sinó la materialització d’un angst juvenil.
Bèsties fantàstiques i on trobar-les està dirigida per David Yates, realitzador de les quatre últimes entregues de Harry Potter, i el guió és obra de la mateixa J.K. Rowling, cosa que assegura la continuïtat d’un univers familiar. Però en alguns moments la pel·lícula sembla més preocupada per establir el fil que seguirà la franquícia que no per fer-nos gaudir del relat pur. Esperem, en qualsevol cas, que aquesta planificació de futur acabi matisant la noció de la ignorància com a “estat desitjable”, que Rowling col·loca com a (inquietant) final feliç.
