Asesinato en el Orient Express

116 MIN. Estats Units (2017)

Asesinato en el Orient Express

Direcció: Kenneth Branagh

Guió: Michael Green

Amb: Kenneth Branagh, Johnny Depp, Penélope Cruz, Michelle Pfeiffer

Crítica de cinema
Toni Vall

'Asesinato en el Orient Express', el pitjor film de Kenneth Branagh?

Des de les adaptacions de Miss Marple protagonitzades per la gran Margaret Rutherford, i l’extraordinari Testimoni de càrrec (1957) de Billy Wilder, fins a arribar als Poirot amb el rostre, la panxa i l’elegància de Peter Ustinov i les encantadores produccions de la Cannon. I entremig una raresa, un Assassinat a l’Orient Express (1974) entre decadentista i expressionista, injectat d’un enorme magnetisme i un repartiment fabulós. El llegat d’Agatha Christie ha sigut llaminer per al cinema –també per a la televisió- i s’hi ha acostat gairebé sempre des d’una mirada popular, amb l'afany comercial que la mateixa escriptora va assaborir i que ara Kenneth Branagh ha abraçat per servir-nos el que amb força probabilitat és el seu pitjor film.

En altres èpoques delicat i elegant, el responsable de films tan estimables com Els amics de Peter, Molt soroll per no res i Hamlet, sembla haver desaprès de manera completament insòlita tot allò que té relació amb la precisió del seu ofici, l’habilitat narrativa i la cura en l’adaptació literària. Per explicar la història d’un assassinat, dotze sospitosos i un detectiu amb bigoti que els investiga a bord de l’Orient Express aturat per la neu en plena Iugoslàvia nevada, el director opta per un registre entre la farsa i el vodevil que a estones se li’n va tant de les mans que voreja talment la paròdia. Desdibuixa la trama i els personatges –amb uns actors que poques vegades deuen haver estat pitjor- de manera incomprensible fins que es fan anecdòtics, imperceptibles, fonedissos.