Ant-man y la avispa

118 MIN. Estats Units (2018)

Ant-man y la avispa

Direcció: Peyton Reed

Guió: Andrew Barrer, Gabriel Ferrari, Adam McKay, Paul Rudd, Chris McKenna, Erik Sommers

Amb: Paul Rudd, Evangeline Lilly, Michael Douglas, Michael Peña, Michelle Pfeiffer, Laurence Fishburne, Walton Goggins

Crítica de cinema
Paula Arantzazu Ruiz

'Ant-man y la avispa', una comèdia estiuenca gairebé perfecta

Guerres fratricides, desaparicions còsmiques o viatges macroscòpics i microscòpics... Cada cop que s'estrena un nou episodi del Marvel Cinematic Universe cal recordar en quina coordenada de l'espaitemps som dins d'aquesta narrativa en expansió ideada per Kevin Feige, sobretot després de la intensitat en què ens va deixar Venjadors: infinity war. En aquella pel·lícula, de fet, molts ens vam preguntar on s'havia ficat l'Home Formiga, a qui vam veure per últim cop durant el drama superheroïc que va enfrontar els dos principals bàndols dels Venjadors ja fa tres anys i set aventures marvelites. La resposta arriba ara sota la forma d'una comèdia estiuenca gairebé perfecta que alleugera, i de quina manera, el to apocalíptic, fúnebre i atapeït provocat pel cataclisme anomenat Thanos de l'entrega anterior.

És probable que les escenes postcrèdits d'Ant-man y la avispa siguin la resposta a molts dubtes sobre on parava el personatge durant l'anterior llargmetratge de la MCU, però només sabrem si aquesta hipòtesi es certa l'any vinent, quan arribi la ja esperadíssima Venjadors 4. Fins al moment, i sense por de ferespòilers, la seqüela de l'Home Formiga ofereix moltes de les coses que ens agraden de Marvel: disbauxa, riures, acció acrobàtica i, en aquest cas, un formidable treball amb la qüestió de l'escala que engrandeix la proposta que va néixer de la mà d'Edgar Wright i que ha fet completament seva Peyton Reed. La pel·lícula ens porta enrere en el temps per ubicar-nos en algun moment entre Civil war i Infinity war, per veure com Scott Lang (Paul Rudd) es debat entre tornar a salvar el món i les seves responsabilitats com a pare quan es torna a trobar amb els científics Hank Pym i la seva filla Hope Van Dyne (Michael Douglas i Evangeline Lilly respectivament) que el segresten quan s'adonen que només ell pot ajudar-los a rescatar Janet Van Dyne (Michelle Pfeiffer), esposa i mare, de les profunditats del món quàntic.

Gens de gravetat, però, en la proposta de Reed, que, ara sí, confia plenament en el carisma còmic i alhora patètic de Rudd (moltes de les línies de diàleg del personatge són obra seva) i en el talent d'un equip de producció bolcat a fer del joc i el xoc de mides l'element recurrent en la galeria de gags del film. En l'escena de l'aeroport de Leipzig de Civil war ja vam intuir tot el que podien donar de sí les mides canviants de l'Home Formiga, i en aquesta seqüela cal dir que superen qualsevol expectativa. Ant-man y la avispa, el tercer film que Marvel estrena en només un any, és, malgrat la seva aparença modesta, molt més que una petita coda en la constel·lació d'històries de la casa. De ben segur que els pròxims episodis ho confirmaran.