Ancien y el mundo mágico

110 MIN. Japó (2017)

Ancien y el mundo mágico

Direcció: Kenji Kamiyama

Guió: Kenji Kamiyama

Amb: Animació

Crítica de cinema
Xavi Sánchez Pons

'Ancien y el mundo mágico', un treball d'animació excels

És un error que la fantasia encara s’equipari de manera despectiva amb el simple escapisme. I és que, si es fan servir bé a la ficció, els mons inventats i tot allò relacionat amb el que és sobrenatural ens ajuden a conèixer-nos millor. Ancien y el mundo mágico, una pel·lícula en què Kenji Kamiyama es gradua com a primera espasa de l’anime actual, és un triomf en aquest sentit; utilitza una lleu distopia i els somnis d’una adolescent per construir un atípic drama familiar que, alhora, llança un missatge anticapitalista i ecologista força elegant.

Kamiyama situa l’acció al Tòquio dels Jocs del 2020 i, paral·lelament, crea un país de fantasia anomenat Corazonia, dominat per la indústria de l’automòbil, que la noia protagonista fa servir per escapar-se de la rutina. A mesura que avança la història, les dues dimensions espaciotemporals convergeixen en un emocionant i perfecte mecanisme narratiu recolzat en un treball d’animació excels.

El sentit de la meravella que desprenen el monstre i el robot gegants que destrossen el món imaginari –un homenatge llegit al kaiju eiga clàssic-, la seva inspiració steampunk –subgènere de la ciència-ficció que barreja aspectes tecnològics del segle XIX amb el futurisme–, o com aconsegueix dotar de màgia l’ús d’un objecte tan injuriat com la tablet, són tres bons exemples de la intel·ligència que gasta aquest anime.