La nova pel·lícula de Calin Peter Netzer s'endinsa en les turbulències d'una relació amorosa al llarg de set anys, la que mantenen el Toma i l’Ana des que es coneixen a la universitat. Ana, mon amour vol entroncar així amb la tradició dels grans drames, d'Ingmar Bergman a Maurice Pialat, al voltant de les dificultats d'estimar i mantenir-se plegats. Netzer du a terme un procés d'aproximació introspectiva i psicoanalítica a la història d'amor, marcada des del principi per un trauma familiar de l'Ana.
El director aposta per submergir-nos en la intimitat d'aquesta parella, i en aquest aspecte el film s'aparta de les tendències més habituals del nou cinema romanès. Malgrat tot, la parella també hereta dels pares les cicatrius del passat recent de Romania. Intensa i dolorosa en alguns moments, la pel·lícula cau en cert simplisme en la seva lectura psicoanalítica dels problemes de l'Ana i el Toma. I el desordre en el desplegament cronològic dels fets provoca que la història resulti o massa reiterativa o poc clara en algunes escenes clau.
