Ana, mon amour

125 MIN. Romania (2017)

Ana, mon amour

Direcció: Calin Peter Netzer

Guió: Calin Peter Netzer, Cezar Paul-Badescu i Iulia Lumanare

Amb: Diana Cavallioti i Mircea Postelnicu

Crítica de cinema
Eulàlia Iglesias

'Ana, mon amour', ni amb tu ni sense tu

La nova pel·lícula de Calin Peter Netzer s'endinsa en les turbulències d'una relació amorosa al llarg de set anys, la que mantenen el Toma i l’Ana des que es coneixen a la universitat. Ana, mon amour vol entroncar així amb la tradició dels grans drames, d'Ingmar Bergman a Maurice Pialat, al voltant de les dificultats d'estimar i mantenir-se plegats. Netzer du a terme un procés d'aproximació introspectiva i psicoanalítica a la història d'amor, marcada des del principi per un trauma familiar de l'Ana.

El director aposta per submergir-nos en la intimitat d'aquesta parella, i en aquest aspecte el film s'aparta de les tendències més habituals del nou cinema romanès. Malgrat tot, la parella també hereta dels pares les cicatrius del passat recent de Romania. Intensa i dolorosa en alguns moments, la pel·lícula cau en cert simplisme en la seva lectura psicoanalítica dels problemes de l'Ana i el Toma. I el desordre en el desplegament cronològic dels fets provoca que la història resulti o massa reiterativa o poc clara en algunes escenes clau.