CRÍTICA DE CINEMA
Cultura Cinema 17/06/2016

Amor tóxico

Manu Yáñez
2 min
Amor tóxico

2,5* Direcció: Norberto Ramos del Val. Guió: Toni Junyent, Pablo Vázquez. 112 minuts. Espanya (2015). Amb Eduardo Ferrés, Ann Perelló, Mariu Bárcena, Álvaro Lafora2,5*

Magnètica en la seva excentricitat, Amor tóxico demostra que la comèdia romàntica, tal com ens l’embolcalla Hollywood, és només la disfressa civilitzada d’un univers, el de la parella, procliu als desordres psicològics. Imaginem una comèdia de Woody Allen atrofiada per la neurosi (més clínica que simpàtica) dels seus protagonistes; o un collage amb el pitjor de les pitjors cites de la història compost pel protagonista d’ Alta fidelitat en les seves hores més baixes. Seguint aquestes premisses imaginàries, Norberto Ramos del Val (director de Summertime ) porta el gènere cap a un carreró sense sortida: un indret angoixat i turmentós on resulta impossible distingir entre la honestedat brutal i la fantasia romàntica més pertorbada.

L’espectador d’Amor tóxico pot intentar processar l’histèric torrent d’esbojarrades teories que intercanvia la impossible parella protagonista, però corre el risc de patir un cas d’atròfia cerebral aguda. Com a les pel·lícules de Godard, val més la pena deixar-se anar, caçant idees sobre la (atropellada) marxa i gaudint dels passatges més físics, com l’atlètic exercici de romanticisme ebri que porta a l’absurd la creixent tensió sexual del film. Cal dir que, a estones, aquesta relectura eixelebrada del que Richard Linklater va proposar a Abans de l’alba funciona millor sobre el paper que a la pantalla. No obstant això, la sorprenent convicció amb què Ramos del Val porta a l’extrem el deliri narratiu acaba perfilant una sensació de repte superat.

ATENCIÓ: L'estrena d'aquesta pel·lícula, prevista pel divendres 17 de juny, ha estat posposada.

stats