Quan li van preguntar pels anacronismes del seu film 'Zama', Lucrecia Martel va proposar un paral·lelisme entre el cinema històric i la ciència-ficció, dos gèneres que, segons la cineasta argentina, recreen realitats essencialment imaginàries. Aquesta agosarada ocurrència serveix per caracteritzar una pel·lícula com 'Alpha', on la prehistòria es presenta com un parc temàtic d’imponents paisatges digitalitzats i d’una cultura humana que s’intueix massa moderna: els caçadors semblen una barreja dels guerrers de 'Braveheart' i 'L'últim dels mohicans'.
En aquest espectacular context transcorre l’odissea per sobreviure d’un jove (un convincent Kodi Smit-McPhee) que, com el noi d’'Ullal Blanc', esdevé un símbol del vincle entre l’ésser humà i el món animal. El primer film dirigit per Albert Hughes sense el seu germà Allen –junts van fer 'El llibre d’Eli'– pot pecar d’un excés de parafernàlia digital, però es redimeix gràcies a l’exploració de l’aventura mes física, com si es tractés d’una versió d’'El renascut' d’Iñárritu per al públic familiar.
