Algo celosa

102 MIN. França (2017)

Algo celosa

Direcció: David Foenkinos, Stéphane Foenkinos

Guió: David Foenkinos, Stéphane Foenkinos

Amb: Karin Viard, Dara Tombroff, Anne Dorval

Crítica de cinema
Manu Yáñez

‘Algo celosa’, escenes d’una professional de l'ofensa

La idea d’afegir un Algo (“una mica”) al títol original (Jalouse) de la nova pel·lícula dels responsables de La delicadesa implica suposar-li a aquesta comèdia dramàtica una subtilesa que brilla per la seva absència. La història de com la menopausa transforma una dona culta i responsable (una solvent Karin Viard) en una espècie d’adolescent malcriada, una veritable professional de l’ofensa, es presenta a través d’una col·lecció d’escenes pintades amb traç gruixut que podrien funcionar (i molt bé!) en format de tira còmica però que en la pantalla, sota el paraigua del costumisme, deixen veure tot el seu simplisme. Queda molt lluny la complexa exploració de la maduresa femenina que, també en clau naturalista, van proposar Mia Hansen-Løve i Isabelle Huppert a L’avenir.

En els seus passatges més ferotges, Algo celosa sembla que jugui la carta del festí de crueltat i incomoditat –és possible imaginar un àcid remake ianqui dirigit pels germans Coen i protagonitzat per Frances McDormand–, però als germans Foenkinos els preocupa massa acabar guanyant-se la complicitat de l’espectador. Una aposta per la redempció que no sembla que faci justícia a la brutal cascada de culpes i càstigs a què es veu sotmesa la protagonista, que pot fer ben poca cosa per fugir de l’atordiment a què la condemna l’esquemàtic plantejament dramàtic del film.