15/01/2016

La chica danesa

1 min
poi

Tom Hooper està convençut que tot és un musical encara que la música i les fanfàrries no sonin. En el seu cinema tot és ampul·lós, no sap filmar sense utilitzar la grua i l’apassiona la grandiloqüència. Si en lloc de director de cinema fos director d’òpera seria el millor director d’òpera del món. Els miserables és una gran pel·lícula perquè el material original li anava com un guant i perquè la grandesa i la intimitat del relat combinades fluïen soles al ritme de la música. En canvi, una història com la de La chica danesa requereix capteniment, emoció concentrada i no pas pantagruèliques demostracions d’opulència expressiva. A banda d’estar absurdament allargassat, el film equivoca completament el registre, confia en el luxe i diposita tota la confiança en el rostre d’un actor protagonista que ni de bon tros està a l’altura de les circumstàncies. Redmayne, tot amanerament i postureig, genera rebuig i nul·la empatia. No és el cas de Vikander, que posseeix un innegable magnetisme que encara està subjecte a l’obtenció de més matisos. En conjunt és una pel·lícula francament fluixa, desposseïda per complet d’ànima. |

stats