CRÍTICA DE CINEMA
Cultura 09/05/2014

Un castell a Itàlia

*** Direcció i guió: Valeria Bruni Tedeschi. 104 minuts. França (2013). Amb Louis Garrel, Valeria Bruni Tedeschi, Xavier Beauvois, Filippo Timi i Marisa Borini.

Xavi Serra
1 min

Si al seu debut És més fàcil per a un camell... Bruni-Tedeschi rememorava la mort del pare (un ric industrial italià), l’exili a França fugint de les Brigades Roges i el repartiment del patrimoni, a Un castell a Itàlia passa revista al tràngol que va suposar desprendre’s del castell familiar i tallar així l’últim vincle amb el passat. El seu cinema es pot veure com el reflex d’una identitat fracturada en diferents contradiccions: socials, lingüístiques i nacionals. L’autoficció no s’atura aquí. La directora situa al seu nou film dos episodis clau de la seva biografia recent: la mort del germà, malalt de sida, i la relació fallida amb un home més jove, Louis Garrel, que el mateix actor es presta a interpretar. L’encert de la cineasta és aplicar a aquest substrat biogràfic un tractament d’humor i distància irònica, començant pel seu personatge, un sac de neurosis que funciona com una versió femenina i francesa de Woody Allen. Però més enllà de les correspondències entre ficció i realitat, Un castell a Itàlia s’ha de jutjar pel que és: una comèdia de costums burgesa moderadament eficaç i, alhora, la crònica d’una maduresa mal portada.

stats