ESCENES
BELÉN GINART

24 capricis per a ballarins juganers

Àngels Margarit fa corpòria la música de Paganini en un 'divertimento' amb 12 ballarins i un violinista

Romàntics. Melancòlics. Còmics. Cursis. Lluminosos. Foscos. Els 24 capricci que Niccolò Paganini (1782-1840) va compondre tenen una coloratura variada. Gairebé tan àmplia com ho poden ser els estats de l’ànima. La ballarina i coreògrafa Àngels Margarit (Terrassa, 1960), fundadora de la companyia Mudances, els ha pres com a punt de partida de Capricis, un espectacle que suposa a la vegada un repte en la seva manera de treballar i un divertimento per a ella i per a la dotzena de ballarins que l’interpreten.

UN PROCÉS DE CREACIÓ DIFERENT

Capricis,estrenat l’estiu passat al Grec, arriba ara a la temporada regular del Mercat de les Flors i permet descobrir un altre vessant artístic d’aquesta ballarina de llarg recorregut. Normalment Margarit treballa a partir del moviment i després hi incorpora la música. En aquest cas, però, ho va fer a l’inrevés. “Sempre he considerat el moviment com a matèria primera. Però ara m’interessava una altra cosa”, explica la coreògrafa. I el que l’interessava era fer que la música fos corpòria a través del cos dels ballarins i “visibilitzar-la en l’espai. Perquè la música també pot ser un espai”. I afegia: “He intentat posar literalment les partitures sobre l’escenari”.

El procés de gestació de l’espectacle va ser tan intens com el resultat, que la crítica va aplaudir després de l’estrena, a l’estiu, i en les diferents presentacions que se n’han fet fins ara. Margarit va convocar un grup molt heterogeni de ballarins en un laboratori creatiu que li va servir per provar les capacitats dels intèrprets, la seva idoneïtat per a les diferents coloratures que demanen els Capricis i les exigències de cada una de les peces compostes per Paganini. La seva idea inicial era comptar amb 24 intèrprets. Per raons de producció, però, va haver de reduir el nombre de ballarins a la meitat i inventar una formulació que permetés disminuir el nombre d’intèrprets en funció de les condicions d’exhibició. En la selecció dels 12 intèrprets de l’espectacle va potenciar l’heterogeneïtat d’estils i trajectòries. N’hi ha de joves i de veterans, alguns treballen regularment amb Mudances, d’altres no hi han col·laborat mai i la resta mantenen una relació intermitent amb la companyia.

“Els ballarins són l’ingredient bàsic, on la peça pren cos”, explica Margarit. “Vam tenir molt poc temps per treballar les coreografies i això els ha suposat una gran dificultat ”, afegeix. Però els va facilitar la feina el fet que la coreògrafa hagués demanat a cadascun d’ells que no centressin els seus esforços a adaptar-se a la peça, sinó que utilitzessin al màxim els seus propis recursos per fer-la lluir. I, sobretot, que estiguessin molt disposats a jugar, per anar a favor d’aquesta idea de divertimento implícita en la música mateixa, interpretada en directe per un violinista.

MODULAR I MODULABLE

El treball individualitzat que demanava cada un dels 24 capricis va complicar el procés, però en uns temps difícils per als espectacles de gran format com els actuals ha acabat esdevenint un dels grans avantatges per a la seva exhibició. Els Capricis de Margarit són “modulars i modulables” i permeten “declinacions molt variades”. Això vol dir que es poden canviar d’ordre, ballar-se tots junts o només alguns, sense que el conjunt perdi sentit. Al Mercat se’n veurà la versió íntegra, en gran format, però fa unes setmanes es va presentar al Macba en versió reduïda, sense alguns dels ballarins.

RESERVES D’ENERGIA

Àngels Margarit està a punt de fer 54 anys i en farà 30 que exerceix de motor de la seva pròpia companyia. En un ofici tan físicament exigent com la dansa, fa temps que va començar a encarar el pas de temps amb una mica de recel. De fet, en alguns moments pensava que a hores d’ara ja no estaria ballant.

En canvi, ha descobert que el seu cos i el seu cap han sabut reajustar-se, que encara té energia i passió per la dansa i que l’escenari continua estant en el seu horitzó creatiu, tot i que potser no d’una manera tan intensa. “Hi ha moviments que ja no puc fer. Em vaig fent gran! Però això em porta a aprendre a treballar d’una manera nova, sense que el cos sigui tan necessari. Perquè la dansa és pensament”.


'CAPRICIS'
MERCAT DE LES FLORS
LLEIDA, 59 (BARCELONA)
28 de febrer, 1 i 2 de març