CRÍTICA DE CINEMA
EULÀLIA IGLESIAS

El capital humano

*** Direcció: Paolo Virzì Guió: P. Virzì, Francesco Bruni, Francesco Piccolo. 109 min. Itàlia (2014). Amb Valeria Bruni Tedeschi, Fabrizio Bentivoglio, Valeria Golino. Per a interessats en històries morals de lectura fàcil

POI Zoom

L’atropellament d’un ciclista per part d’un conductor que es dóna a la fuga és el detonant d’aquest conte moral de Paolo Virzì basat en la novel·la homònima de Stephen Amidon. Com altres films que volen abraçar molt i estrenyen poc, tipus Crash, de Paul Haggis, i bona part de l’obra d’Alejandro González Iñárritu, El capital humano recorre a l’estructura de punts de vista creuats sobre una mateixa història per oferir un fresc sobre la decadència d’una Itàlia fascinada per l’enriquiment fàcil a través d’una sèrie de personatges que pertanyen a dues famílies, una de l’alta burgesia i l’altra aspirant a esdevenir-ho. Virzì aixeca el film a partir d’uns protagonistes tan reconeixibles com excessivament funcionals. La construcció per capes de la narrativa permet afegir matisos a la història alhora que juga amb els prejudicis dels espectadors. Però malgrat que el final parafraseja la imatge metafòrica sobre presó i llibertat moral típica de Robert Bresson i Paul Schrader, la pel·lícula de Virzì és lluny de la complexitat ètica i estètica d’aquests cineastes.