Blogs 30/12/2011

Els menuts de casa, els videojocs i l'experiència de ser pare

3 min

Actualment, la gran majoria de progenitors estem exposats a una gran quantitat d'informació que ens fa viure, segons la meva opinió, preocupats en excés per molts detalls de la vida dels nostres fills. Una de les coses que més ens preocupa, i més ara que estem en època de Nadal, és a què dediquen el seu temps d’oci.

Recordo quan tenia deu anys, i d'això ja en fa vint-i-dos, que els meus pares veien els videojocs com quelcom relativament nociu per a mi. Els videojocs feien que m'estigués a casa, escarxofat al sofà, davant de la malèfica televisió. Aquesta percepció no ha canviat massa, tot i que el fet que molts dels nous pares siguem afeccionats als videojocs fa que l'aversió als videojocs no sigui tan exagerada ni generalitzada.

Ara, quan veig la meva filla de dos anys i mig jugant amb un telèfon intel·ligent amb pantalla tàctil o una tauleta, em quedo bocabadat. Aquests dispositius són ideals per introduir els més petits de la casa a l'oci interactiu i està clar que els dispositius tàctils són el camí a seguir perquè permeten que des de que neixes fins que deixes d'existir puguis interactuar de manera "natural" amb qualsevol contingut.

Les criatures agafen les tauletes i de seguida es desplacen entre finestres per trobar la seva aplicació preferida. Normalment són videojocs senzills o educatius, però també gaudeixen molt mirant fotografies i vídeos. Dominen els moviments de desplaçament i pressió i fins i tot tenen prou capacitat com per fer funcionar aplicacions amb interfícies d'usuari ben diferents. He tingut ocasió de verificar això personalment, amb infants d’entre dos i tres anys.

Han d'interactuar amb aquests dispositius els infants?

Sí. No hi ha cap mena de dubte que jugar amb aquests dispositius els proporcionarà molts avantatges. La coordinació i l'agudesa visual són dues de les capacitats que poden desenvolupar, però a més, si hi posem aplicacions educatives poden adquirir, tot jugant, multitud de coneixements.

Cal, però, estar atents al temps que dediquen a jugar amb aquests aparells, perquè, segons la meva experiència, si no els hi traguéssim de les mans estarien tot el dia jugant-hi únicament i exclusivament.

Les tauletes com a substitut dels jocs de taula?

Sí. És un pas lògic en l'evolució dels jocs. Les tauletes poden reproduir qualsevol imatge i per tant qualsevol tauler. Jocs com el Monopoly o el Trivial Pursuit ja han aparegut per a videoconsola, però una tauleta o una pantalla tàctil com Microsoft Surface són l'emplaçament ideal perquè realment aquests jocs deixin de ser jocs de taula físics.

No se si serà en cinc, deu o quinze anys, però no trigarem a veure tots els jocs de taula disponibles per comprar a les corresponents botigues d'aplicacions de les diferents plataformes.

Si a tots aquests avantatges hi sumem que la generació actual de nadons naixerà amb una pantalla tàctil sota el braç segur que no els costarà d'acceptar que els jocs de taula de plàstic o cartró són coses de la prehistòria i que ara es juga a través de les pantalles tàctils digitals.

Per tant, no us preocupeu si veieu que amb dos anys els vostres fills ja volen jugar amb una tauleta o un telèfon intel·ligent. Ells ja saben com serà el futur i s'estan preparant.

Comenta-ho al fòrum

stats