#VolemVideojocsEnCatalà - Argumentari preventiu i llançament de contramesures

L'any 2007, al Quebec, el govern va acordar amb l'Associació de Programari d'Entreteniment del Canadà, la traducció progressiva al francès dels videojocs. El que va començar amb xerrades amb l'associació canadenca, va esdevenir un projecte de llei que volia normalitzar la situació lingüística en el sector dels videojocs al Quebec. Aquest projecte de llei dictava que tot joc que sortís a França en francès (pràcticament tots) haurien de sortir també al Quebec en aquesta llengua, i finalment es donava un termini de divuit mesos que finalitzava l'1 d'abril del 2009, així les empreses es podrien preparar. Tot i que el Canadà és un país que reacciona molt més positivament a les demandes dels quebequesos en qüestions econòmiques, de drets, lleis i lingüístiques que Espanya o França, les queixes dels canadencs i de certs sectors quebequesos no es van fer esperar i van començar a omplir Internet i els mitjans de comunicació amb arguments dubtosos sobre el futur que esperava als videojocs en aquella regió, bàsicament posaven en pràctica el que aquí en coneixem com la cultura de la por, una estratègia que ja va funcionar a ple rendiment amb la llei del cinema quan les anomenades "majors" i la majoria de propietaris de cinemes van començar a dir que s'haurien de tancar sales de cinema, s'acomiadarien treballadors i que finalment ni es distribuirien pel·lícules en els cinemes catalans.

És previsible que arribat el moment, en el nostre cas les reaccions siguin similars, i de fet, ja ho comencen a ser. Aniria bé doncs anar repassant els arguments que es van fer servir contra la traducció al francès en aquell cas, quins avantatges tenien els quebequesos vers nosaltres i per què triem el camí que triem per tirar endavant aquest projecte.

El redactor d'un diari digital en anglès començava el seu article de la següent manera: "És un moviment intel·ligent per portar més videojocs traduïts als francòfons? o és un proteccionisme equivocat i xenòfob? opto per la segona opció". Un dels motius que oferia l'articulista a la seva tesi era que els jocs sortirien més tard en territori quebequès o que fins i tot no hi sortirien, fet que perjudicaria precisament als suposats beneficiaris de la llei. És possible que aquest argument us soni a molts, de la llei del cinema que es va aprovar al parlament de Catalunya. L'any 2007 quan el govern del Quebec va començar a parlar amb l'associació canadenca de videojocs, només (i repeteixo, només) el 17% dels jocs d'Xbox 360 sortien en francès, en el nostre cas i a partir d'avui només tindrem un videojoc comercial traduït al català a la Nintendo 3DS, som feliços, però al nostre parer encara és una situació poc desitjable. Analitzem però, el per què les suposicions de l'articulista eren falses, transportant l'argumentari a territori europeu.

Sobre si és xenofòbia... així d'entrada ja és una afirmació estúpida. Tot govern ha de vetllar pels seus ciutadans i pel seu patrimoni històric, en el cas del Quebec, el seu patrimoni històric és la llengua, en el cas dels territoris de parla catalana, una part del nostre patrimoni és precisament la llengua catalana, i a no ser es treballi per destruir aquest patrimoni i que a sobre es rebi vots per fer-ho, la feina de governant o polític és treballar no només per protegir-lo sinó també per augmentar-ne la influència i utilitat. Així doncs, demanar la traducció a un idioma és xenofòbia? decididament no, és normalitat.

L'afirmació de que hi haurien retards en les sortides dels jocs tampoc té gaire fonaments, totes les traduccions es realitzen alhora, es comproven alhora i s'inclouen alhora, tampoc hi ha cap notícia de que per una llengua es trigui més en traduir que una altra, així que si no hi ha mala fe de part del distribuïdor o l'agència de traductors , no hi ha cap motiu per retards en la distribució en cap territori. D'altra banda, cap empresa voldria perdre un pastís de set milions d'habitants del Quebec, com tampoc voldria perdre els milions de jugadors dels Països Catalans, quan a més a més som el territori que compra més videojocs de l'estat espanyol, per tant, tampoc es deixarien de distribuir jocs en aquells territoris on es sol·licités per llei una traducció obligatòria, com va ser el cas del Quebec.

L'augment de preus, ja extret d'altres publicacions i fòrums de l'època, és un altre argument realment fals. Nosaltres per exemple entenem l'anglès per haver-lo après a l'escola i alguns de fet, vam començar a aprendre'l amb els videojocs, però tot i així rebem els jocs traduïts a l'alemany, italià, francès i castellà. Si la traducció de jocs suposa un augment del preu, per què ningú no es queixa de la traducció als idiomes que no entén? està en la condició humana la por als canvis i al trencament de les normes establertes, així doncs qualsevol canvi costa més que la crítica a com funcionen les coses, o el que és el mateix, per què ens preguntem quan costa traduir els jocs quan volem afegir idiomes nous i no ens ho preguntem quan es tracta d'idiomes que ja hi són? el resultat d'aquest pensament és que el preu de la traducció en el conjunt de creació i distribució és molt petit en comparació amb el preu de la totalitat, i que paguem moltíssim més en impostos que en cap altra cosa, que és en definitiva la diferència de preus entre la Comunitat Europea i les botigues d'Anglaterra, i allà també reben els jocs traduïts a quatre llengües.

Finalment, a partir de l'1 d'abril del 2009 es va aplicar la llei aprovada pel parlament de Quebec, i no va passar res del que premsa i usuaris emprenyats preveien, ni els jocs van ser més cars, ni es va acomiadar personal, ni es va aturar la distribució, ni tampoc els productes van sortir més tard al mercat, sinó que en aquella data ja eren el 50% dels jocs d'Xbox 360 que s'havien distribuït en francès i això incloïa a la pràctica totalitat dels jocs coneguts com "AAA", en definitiva, normalitat.

Quines diferències hi ha entre quebequesos i catalans per poder tirar endavant una llei similar? es podria dir que els quebequesos van poder fer servir la traducció francesa i importar-la, això suposa un problema a nivell de distribució però lleugerament inferior al problema de pagar a un traductor i comprovar que la traducció sigui correcta, que seria la nostra situació. Parlant amb els números a la mà i a nivell de distribució americana, els francòfons al 2001 eren aproximadament 5 milions i mig, una xifra inferior al target de catalanoparlants a Europa, que som aproximadament 11 milions i mig. Ara, problema, l'idioma oficial de Catalunya, País Valencià i Illes Balears és el català i el castellà, i de la Catalunya nord només és el francès, com a la franja d'Aragó només ho és el castellà i a l'Alguer ho és l'italià i el sard, només a Andorra es manté el català com a única llengua oficial, en canvi al Quebec des del 1977 el francès és l'única llengua oficial, una oficialitat que evidentment posa èmfasi en la potència d'una llengua en un territori.

L'altra avantatge, i potser el més important de Quebec davant dels territoris catalanoparlants és que han sabut aglutinar a la enorme majoria d'empreses de videojocs a nivell internacional, des d'Ubisoft, passant per Electronic Arts, Funcom, Activision, THQ, Gameloft, Eidos, DC Studios, Microsoft, Sony i Nintendo, entre moltes altres. D'aquest mateix pes internacional tenim a Gameloft i Ubisoft, però al contrari del que podria semblar també tenim una indústria del videojoc molt jove, en ple desenvolupament i que tot i ser ignorada per les administracions es van obrint pas en el sector amb empreses com Novarama, Cosmonaut Games, Digital Legends o NovaramaCosmonaut GamesDigital LegendsAkaoni Studio Per millorar aquesta situació seria desitjable donar suport a la indústria mitjançant l'aplicació de lleis que afavoreixin el seu desenvolupament a casa nostra, seria una molt bona forma d'estendre la mà a un sector sovint ignorat i que a canvi podria oferir una millor predisposició a la traducció al català que el sector del cinema. A Quebec van aconseguir atraure fins-i-tot a les empreses que tenien seu als Estats Units, així doncs, què no podríem aconseguir nosaltres si ja sabem que això funciona? hi ha res millor que augmentar la indústria, els llocs de treball qualificats, la economia, les exportacions i la cultura?

Realment, entre el 2007 i el 2009, quan es va aplicar la llei al Quebec es van dir moltes coses, des de que els anglesos haurien d'haver eliminat la llengua francesa al conquerir el Quebec, que és una província de ploramiques, o que s'haurien de comprar els jocs a la frontera dels EUA, comentaris que poden recordar molt als que rebem nosaltres sempre que intentem moure'ns per la llengua, però en mig de retrets, insults i amenaces, val la pena seguir endavant i tenir les idees clares tant en els arguments exposats com en els que sentirem aviat. Mentre no millorem els punts de paràgraf anterior, els jugadors de videojocs hem de fer pressió per conscienciar a les empreses i a les administracions del que volem, que si els videojocs són cultura, la nostra llengua ha de ser inclosa als videojocs, com hauria de ser inclosa amb total normalitat a la resta d'expressions culturals i d'oci. Ha sigut, és i serà una lluita constant i que pot durar anys, nosaltres ja en portem set, ningú no ha dit que fos fàcil ni immediat, però tots sabem que té una gran recompensa.

Comenta-ho al fòrum