Publicitat: Vendes vs imatge

Hi ha molts temes que em preocupen d’aquesta generació de consoles, errors tècnics, DLCs de pagament inclosos dins del joc, jocs excessivament lineals o poc originals, productes plens bugs,... Avui, vull parlar de la publicitat. Potser no li parem gaire atenció o potser sóc jo que exagero, però últimament hi ha hagut certs moviments per part de la industria que cal revisar.

En els últims anys EA s’ha especialitzat en la realització de campanyes de màrqueting viral. És una pràctica cada cop més comuna, sovint molt original i divertida. El problema arriba quan l’objectiu és captar compradors a qualsevol preu, fins i tot si en aquest camí poden ferir sensibilitats o ridiculitzar sectors concrets. Podríem començar amb la que es va dur a terme durant l’Electronic Entertainment Expo (E3) el 5 de juny del 2009. La jugada d’EA va ser contractar actors per a que es manifestessin en contra del videojoc Dante’s Inferno davant de les portes del recinte de l’exposició, fent-se passar per un grup cristià fictici anomenat “The Saved Group”.

Posteriorment es va filtrar un anunci on parodiaven la consola Wii de Nintendo i els cristians amb el videojoc “Mass: We Pray”.

Voleu saber quin és el detall més curiós? Dante’s Inferno és un joc d’EA. És a dir, la manera de vendre el producte és ridiculitzar aquells que per principis no hi jugaran, mentre busca la complicitat dels compradors potencials. Evidentment el ressò que en fan els mitjans de comunicació i el boca-orella fan la resta de la feina.

Però Electronic Arts no n’ha tingut prou, ara torna a la càrrega en la seva promoció de Dead Space 2. L’anunci recull les reaccions de diferents mares, que veuen un video amb escenes violentes del joc. Finalment la veu en off conclou “És repugnant, és violent, és tot el que t’agrada d’un joc... i la teva mare l’odia”.

No penseu que aquest tipus de juguesques són exclusives de les grans companyies, també succeeix en el panorama independent. Team Meat certament mereix un lloc al podi de les campanyes publicitàries més controvertides pel cartell que va dissenyar per a Super Meat Boy, un joc de plataformes en el qual el protagonista es un tros de carn:

Hilter era vegetarià... No siguis com Hitler

No entenc quin és l’objectiu de fer aquest sil·logisme. Potser el fet de ser un joc independent fa que tinguin més necessitat de promocionar-se d’una manera més contundent, però d’altre banda estem parlant d’un dels videojocs indie més importants de l’any, amb una excel·lent acollida per part de la crítica i que personalment recomano si us agraden els títols de plataformes dels anys 80.

En altres casos la polèmica no és tan evident, però la línia és tan fina i està situada en una zona tan confusa que sovint pot fer saltar la controvèrsia tot i que evidentment no és l’objectiu de la campanya. En aquest camp Sony té experiència. El primer exemple el trobaríem l’any 2007, abans de la sortida al mercat de God of War II, es va organitzar una presentació on hi havia un espai reservat per a una performance ambientada en l’antiga Grècia. Tant s’hi van esforçar en ser fidels a l’època que van fer portar una cabra degollada d’un escorxador. Cal remarcar que els sacrificis animals estaven a l’ordre del dia a la Grècia d’Eurípides, que la cabra no va ser sacrificada per a l’ocasió i que desprès de la presentació va ser retornada a l’escorxador per concloure amb el seu “cicle vital”. Ara bé , al marge de si és històricament acurat o no, podríem estar d’acord en que era totalment gratuït.

Més recentment, la companyia nipona ha hagut de retirar dos cartells publicitaris al Regne Unit ja que segons l’ASA (associació que vigila que els continguts de la publicitat siguin apropiats), incitaven a la violència i fins i tot al racisme.

Per la seva banda Microsoft va haver de cancel·lar en alguns països l’emissió del seu primeríssim anunci de Xbox per ser considerat de mal gust:

Amb el canvi de generació Microsoft va intentar donar un toc més còmic a la seva publicitat però tot i això no s’ha escapat de la censura. En aquest cas podem veure un peculiar tiroteig a gran escala dins d’una estació de tren:

Trobo que en alguns casos s’ha filat molt prim, però en altres és evident la malicia que hi ha al darrere. Potser estic exagerant amb tot aquest tema però de tant en tant és necessari fer un exercici d’empatia, posar-se en la pell de la resta, i entendre que és perfectament comprensible que certs col·lectius protestin quan es fan segons quin tipus de comparacions o afirmacions. Al cap i a la fi, nosaltres també ens posem les mans al cap quan s’insinua que som assassins en potencia. Hem de tenir clar que la industria dels videojocs mou milers de milions d’euros cada any, però no és cap lobby ni cap poder fàctic dins de la política o l’ordre mundial, la qual el converteix en un mitjà vulnerable a les crítiques d’altres sectors ja siguin polítics, informatius o religiosos., i estem vigilats amb lupa constantment. Sempre hi ha un judici pendent a Estats Units on es pretén establir limitacions per a aquest tipus d’entreteniment o un joc censurat a Austràlia, o sigui que els usuaris també en podem sortir perjudicats.

Vol dir això que hauríem de deixar de comprar jocs per culpa de la publicitat que se’n fa d’ells? No necessàriament, però igual que molts signem peticions per a que The Last Story superi les fronteres japoneses, també hauríem de moure’ns amb l’objectiu de fer entendre a la industria que no tot està permès. A curt termini potser pot aportar molts beneficis econòmics a les companyies, però el preu a pagar a llarg termini és la pèrdua de la credibilitat i el respecte cap al nostre mitjà d’entreteniment, més aviat tot el contrari del que els jugadors volem.

Hi ha altres maneres de vendre un producte en les quals és mostra l’esperit lúdic i social dels videojocs, sense haver de recórrer a la violència visual o verbal, ni atacar cap col·lectiu. Voleu algun exemple?

Què en penseu de tot plegat? Al fòrum: http://www.vadejocs.cat/smf/index.php/topic,89451.0.html