Les videoconsoles han mort, llarga vida als videojocs! [#E32012]

L'Electronic Entertainment Expo del 2012 ha conclòs, tot està dat i beneït. Les principals companyies d'entreteniment digital del món han ensenyat les seves cartes i han avançat els seus plans per al futur immediat. Els propers temps es preveuen convulsos en el panorama tecnològic, per la irrupció de les smart TV, un concepte que amenaça molt seriosament les videoconsoles, un estament que enteníem perfectament consolidat de dispositius especialitzats. Sembla que aviat l'oci electrònic serà transmèdia i transplataforma o no serà. Després de la popularització dels telèfons mòbils intel·ligents i les tauletes tàctils, l'aparició de les smart TV i la interconnexió dels nostres dispositius d'ús habitual, de lleure i de feina, poden suposar el toc de gràcia definitiu a les videoconsoles.

Fa ara ja més d'un any, vaig preguntar a Lidia Pitzalis, responsable de relacions públiques i esdeveniments d'Xbox 360 a Espanya, per què Microsoft s'havia mantingut allunyada de la carrera de Sony i Nintendo en el sector de les videoconsoles portàtils. Evidentment, es tracta de la visió d'un professional que treballa en avenços tecnològics abans que no siguin tendència, però fins i tot així, amb les novetats presentades durant aquest E3, la seva resposta em sembla d'una enorme clarividència i no puc estar-me de reproduir-la íntegrament:

“Crec que nosaltres, en general, treballem en un concepte de plataforma total. És a dir, tot depèn, essencialment, de les plataformes de les que l’usuari disposi i dels ginys distints dels que faci ús per a cada finalitat, també ens interessa integrar diferents dispositius en una mateixa experiència, sense que cap part funcioni exactament com allò que entenem per “perifèric”. Per exemple, suposo que recentment haureu vist vídeos en els que és possible participar en jocs de Kinect també amb el mòbil. Es tracta d’una integració molt profunda i en diferents direccions: també és possible afegir tots els assoliments que aconseguim en jocs de Windows Phone al còmput total de punts del nostre gamertag d’Xbox Live!… Calen realment nous dispositius, ara mateix? Estem convençuts que es tracta, sobretot, de programari, sigui quina sigui la plataforma que emprem o del maquinari del que fem ús en un determinat moment per a un objectiu concret".

Durant aquest E3 hem sabut que Xbox 360 arribarà a mòbils i ordinadors, serà realitat una veritable experiència multiplataforma al voltant de la videoconsola de Microsoft. Amb l'aplicació SmartGlass, els dispositius compartiran informació sobre la nostra activitat, podrem reproduir continguts al mòbil, a la tauleta, a l'ordinador o al televisor, indistintament, i penso que és qüestió de temps que puguem fer de manera similar amb els videojocs. Què passarà quan no sigui imprescindible un maquinari com Xbox 360 per fer això mateix?

Una de les grans novetats de la fira internacional més important del sector dels videojocs que tot just acabem de deixar enrere és el llançament d'un nou maquinari. Però el que fa Wii U podem fer-ho amb altres dispositius similars: Xbox 360 amb SmartGlass i la interconnexió entre PlayStation Vita i PlayStation 3 fan possibles moltes de les solucions jugables que Nintendo ven com a inèdites i revolucionàries. El futur és, doncs, transplataforma, i Nintendo no ha descobert la sopa d'all: a l'hora de la veritat podrem combinar els nostres dispositius domèstics d'ús habitual i accedir a una experiència que serà molt similar a allò que se suposa que només permet Wii U. I la competència en el sector ho té igual de malament, aquesta xarxa tecnològica no es teixirà només al voltant de videoconsoles, les smart TV i la interconnexió de diversos ginys és un torpede a la línia de flotació dels aparells especialitzats, perquè tots els dispositius són cada cop més versàtils i ofereixen una experiència total, sigui funcionant junts o per separat. Que Wii U GamePad pot beneficiar l'experiència en molts jocs? Segur que sí, però també resulta evident que tauletes i telèfons mòbils poden fer-ho igualment -al capdavall és en les tauletes tàctils que s'ha inspirat Nintendo per dissenyar el seu nou control. A més, de la mateixa manera que Kinect i Move han correspost l'enginy de WiiMove, no dubto que el nou comandament n'inspirarà d'altres per a d'altres plataformes.

Recentment hem pogut llegir queSamsung s'ha afegit a aquesta pugna entre dispositius amb els seus televisors, des dels quals podrem jugar a títols punters, comMass Effect 3, a través d'un servei d'streaminggratuït.OnLiveiGaikaisón exemples similars d'aquesta nova tendència que fa uns anys semblava del tot impossible. Potser ara mateix ens sembla encara utòpic de tenir a l'abast videojocs al núvol des de qualsevol dispositiu, perquè per tal que sigui possible de jugar sense retard en la resposta ens calen unes connexions a internet amb major capacitat que no aquelles de les que actualment disposem en aquestes latituds, peròtot indica que no trigarem a veure ampliada en d'altres aparells aquesta mena de serveis. Ja ni tan sols no ens caldrà un ordinador,des del mateix televisor podrem jugar: en lloc de sintonitzar un canal convencional de televisió, sintonitzarem un canal de videojocs; pagarem els jocs però no ens caldrà adquirir cap maquinari especialitzat en programari recreatiu.

Probablement, aquesta tendència d'equiparació entre nous televisors i actuals videoconsoles es consolidarà, no queda clar si PlayStation 3, Xbox 360 i Wii U s'assemblen cada cop més a aquestes smart TV que ja són una realitat o si les smart TV s'han inspirat en l'experiència total que brinda la darrera generació d'aquests aparells que originalment eren especialitzats en la reproducció de maquinari lúdic i que ara ofereixen moltes i diverses funcions. El que ja sembla segur és que, de la mateixa manera que els telèfons mòbils han acabat competint amb les consoles, també hi competiran les smart TV.

En aquesta guerra els dispositius especialitzats semblen condemnats: per què hem d'adquirir una videoconsola portàtil si el telèfon intel·ligent ja és capaç d'executar jocs excel·lents?, per què hem de comprar una videoconsola de saló, si el televisor que tenim a casa ja ens permet de jugar jocs tan extraordinaris com els de qualsevol aparell especialitzat? És més, si finalment aconseguim que les connexions s'adeqüin a la informació que han de transportar, l'escalada interminable en la lluita per crear maquinaris cada cop més i més potents deixarà de tenir sentit; la potència del nostre terminal serà anecdòtica, perquè l'esforç de computació es farà en els servidors que suportaran tota l'oferta de jocs al núvol.

Així doncs, les videoconsoles que coneixem podrien haver de transformar-se en les smart TV que elles mateixes han ajudat a originar... Si no volen acabar convertides en un simple canal de televisió, cadascun amb les seves llicències exclusives: trobaríem Super Mario, Kirby i Link a Nintendo Broadcasting Corporation, Master Chief, Alan Wake i Marcus Phoenix a Xbox Chanel i Kratos, Nathan Drake i SackBoy a PlayStation TV.

Els qui justificàvem l'existència de les videoconsoles argumentant que eren màquines que es basaven en un estàndard físic, hem acabat prenent consciència que aquestes andròmines tecnològiques ja no són el refugi dels romàntics que volem conservar els nostres jocs ben col·locadets al prestatge: massa freqüentment els títols de les nostres col·leccions de videojocs requereixen actualitzacions digitals que en corregeixen petits defectes i descarreguem pedaços de jocs que ens venen per fascicles. Sigui per activa o per passiva, el format físic ja només és una convenció, un símbol que no es correspon realment amb aquell títol que es veu representat a la caràtula de la caixa en la que desem el disc que conté el codi del programari. Tot aquest canvi té conseqüències comercials, també, i seran probablement molt doloroses per als qui han exercit d'intermediaris fins ara.

Cada cop més i més persones juguen a videojocs, però ja no ho fan necessàriament en les plataformes convencionals d'oci electrònic, ho fan en multitud de mitjans: ho fan als navegadors d'internet dels seus ordinadors, ho fan als telèfons mòbils i a les tauletes tàctils i no trigaran a fer-ho als televisors. Aquests grans canvis, però, no tenen res d'apocalíptic, com resa aquella cita d'El Gatopardo,de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, "com més canvien les coses més iguals són"; també van desaparèixer els salons de màquines recreativesi bé que seguim jugant a videojocs, i hi juguem molt més, de fet. Quan puguem mirar-nos aquest E3 amb certa perspectiva i no ressoni tan fort el brunzit mediàtic de la maquinària que la fira posa en marxa, parlarem de Watch Dogs, de Resident Evil 6, de Dead Space 3 i d'Assassin's Creed III. Al capdavall, allò en el que els videojugadors ens fixem són els jocs. Les videoconsoles han mort, llarga vida als videojocs!