Blogs 11/01/2012

El pitjor del 2011

15 min
El pitjor del 2011

No tot són flors i violes. Si repassem el millor que ens ha ofert la indústria de l'entreteniment electrònic durant l'any que hem deixat enrere, és just també que fem referència a algunes de les coses que menys ens han agradat del que ha passat durant el 2011.

PlayStation Network, cap per avall

Una de les notícies que ha generat enguany més titulars ha estat l'episodi conegut amb el nom de PSNGate: La intrusió per part d'un grup de hackers en el sistema de PlayStation Network. L'atac, perpetrat el 20 d'abril, afectà tant el joc en línia com la resta de continguts de la xarxa online de PlayStation 3 i PlayStation Portable. Qriocity, el servei de continguts per petició de les plataformes d'entreteniment de Sony, també va haver d’aturar les seves funcions.

Els pirates informàtics van tenir accés a dades privades dels usuaris de PlayStation Network. Van aconseguir sostreure no només noms, adreces, localitats de residència, correus electrònics, dates de naixement, noms d’usuari, contrasenyes, historials de compres i preguntes de seguretat de centenars de milers de comptes d'usuaris, sinó també les dades de les targetes de crèdit vinculades a aquells comptes. El servei no va poder ser restablert fins al 2 de juny, més d'un mes després de l'aturada de les funcions en xarxa de les consoles de Sony. L'atac posà en evidència la seguretat de PlayStation Network i la resposta per part dels responsables de la companyia no fou ràpida ni prou satisfactòria.

Les empreses relacionades amb els videojocs, objectiu dels pirates informàtics

Deixant de banda les informacions extravagants (quan no totalment esbiaixades) en les que es parla, erròniament, de grups organitzats d'autèntics terroristes informàtics, i d'organitzacions que semblen societats secretes amb cúpules directives, de grupuscles clandestins de hackers que són "desarticulats" i d'atacs de denegació de servei suposadament perpetrats per una sola persona, el cert és que les empreses relacionades amb la indústria dels videojocs han estat enguany, com mai abans, objectiu de l'interès dels pirates informàtics. Sega, Bioware, Codemasters, Bethesda, Nintendo, Sony, Eidos,... Són només uns quants noms d'algunes de les companyies que aquest 2011 han estat atacades. En el cas del sonor daltabaix de PlayStation Network, Sony havia assenyalat originalment Anonymous, un polèmic col·lectiu d’activistes informàtics que ja havia pres anteriorment el gegant japonès de l’oci electrònic com a blanc d’alguna de les seves accions.

Un altre col·lectiu caracteritzat per la polèmica és LulzSec. Abans de dissoldre's arran d'una investigació d'Scotland Yard, els seus membres van tenir temps d'acomiadar-se publicant diversos fitxers amb les dades personals de centenars de milers de videojugadors i d'usuaris de fòrums de videojocs, juntament amb informacions confidencials relatives a les operadores AT&T i AOL. La indústria dels videojocs és un important motor econòmic, i això la converteix en focus d'atenció: un atac d'envergadura a una empresa rellevant serveix automàticament per a saltar a primera plana de l'actualitat.

El llançament accidentat de 3DS

Nintendo partia amb avantatge a la cursa de la nova generació de portàtils; no només comptava amb el precedent de DS, una consola supervendes, sinó que afegia l'encant de les tres dimensions, s'apropava als jugadors més avançats amb una potència de maquinari prou remarcable i jocs més adults i aconseguia sortir a la venda abans que la PSVita de Sony. Tot feia pensar que una de les companyies més antigues i amb més durada en la indústria dels videojocs aconseguiria, doncs, el favor dels usuaris amb el nou dispositiu.

Un preu de llançament massa elevat i un catàleg d'acompanyament més aviat curt va fer que les vendes no anessin com Nintendo ho esperava. La rebaixa substancial (prop de la meitat del preu de la consola en menys d'un any) ha atret nous compradors però ha estat un cop baix als qui van adquirir-la abans que ningú. Per a compensar aquests compradors Nintendo va posar en marxa el Programa Embaixador, per mitjà del qual s'obsequiaria els primers usuaris de la portàtil amb jocs descarregables. A l'hora de la veritat, aquests jocs són títols clàssics, de qualitat innegable, però que molts posseïdors de 3DS ja han tingut ocasió de jugar en el passat.

Per si tot això no fos prou, en poc temps l'anunci del llançament d'una segona palanca de control per a 3DS en forma de perifèric ha demostrat que no haver-la inclòs de bon començament en la pròpia consola (tal i com reclamaven els propis jugadors) era un error conceptual i de disseny realment greu. En definitiva, un inici pèssim per a una plataforma d'oci que prometia molt més que de moment no està oferint.

L'anunci de l'aturada en la fabricació de PSP Go!

Tot just després de l'anunci del llançament de PSVita (originalment coneguda amb el nom d'NGP), Sony va fer públic que havia decidit deixar de fabricar el model compacte i més petit de PlayStation Portable. PSP Go! no havia estat equipada per a reproduir UMD, el dispositiu només havia estat pensat per a ser compatible amb jocs descarregables. Incialment se'n va paralitzar la producció a les fàbriques del Japó i el Regne Unit, i actualment l'únic lloc on encara es comercialitza és els Estats Units.

Potser l'aturada en la producció d'aquesta versió de la consola resultava previsible, per la necessitat de Sony de centrar-se en la nova PSVita, però alhora també confirmava que PSP Go! no ha funcionat com Sony ho hauria volgut. En principi, una versió encara més portàtil de la seva videoconsola no era una mala idea, però prescindir d'un format físic suposa no oferir una alternativa als jugadors que ja comptaven amb una PSP, que han acumulat una col·lecció de títols prou significativa i que hauran de tornar a passar per caixa si volen jugar a PSP Go! els jocs que ja posseeixen a PSP. I això suposant que puguin trobar a PlayStation Network la versió digital del títol que cerquen, perquè a dia d'avui la quantitat de jocs de PSP disponibles en format digital és irrisòria, per no dir del tot ridícula, si tenim en compte l'ampli catàleg amb el que compta PSP.

Vols jugar a PSVita els teus jocs en UMD de PSP? Passa per caixa!

Vet aquí que arriba una nova consola i reapareix el vell problema de sempre: La retrocompatibilitat. Resulta que la capacitat real de la nova portàtil de Sony de reproduir els videojocs de la seva predecessora pot ser només teòrica, perquè el nou aparell no compta amb cap lector d'Universal Media Disc, el format més popularment conegut amb l'acrònim UMD. PSVita és, doncs, capaç de reproduir jocs de PlayStation Portable en format digital, però en canvi no dóna suport al seu format físic, de manera que només podrem jugar a jocs de PSP que comptin amb versió digital a PlayStation Network. Recordem, però, que a la botiga online de les videoconsoles de Sony hi ha només una ínfima part del catàleg de PSP, i que si volem descarregar un joc en format digital hem d'abonar l'import d'aquell títol, que acostuma a ser ben bé el mateix del propi joc en format físic.

Per tant, suposant que hi hagi versió digital del nostre joc, haurem de pagar dos cops per un mateix producte si volem tenir-ne totes dues versions. Al Japó ja han anunciat el llançament d'un programa d'adaptació dels jocs de PSP que no comptin en format digital per tal que els nous posseïdors de PSVita puguin jugar els seus títols de PSP al seu flamant aparell. S'espera que d'aquí a poc, un programa anomenat UMD Passport estarà disponible per a descàrrega a la PlayStaion Store japonesa; fent-ne ús podrem passar els nostres UMD a format digital. La mala notícia és que caldrà abonar una quantitat (al voltant d'uns 10 € al canvi) per cada conversió. A més, no tots els jocs seran compatibles amb aquest sistema d'adaptació: en principi la llista és de dos-cents seixanta dos jocs, que és només una tercera part del catàleg actual de títols disponibles per a PSP al Japó. Vam tenir ocasió de parlar amb Cristina Infante, encarregada de maquinari de PlayStation a Espanya, durant la presentació de PSVita a Barcelona i va explicar-nos que, de moment, no hi ha previst el llançament d'aquest programari de conversió de jocs de PSP fora del Japó. Sigui com sigui, tot indica que haurem de passar per caixa si volem seguir gaudint dels nostres jocs a la nova consola portàtil de Sony.

Més mesures enutjoses i d'eficàcia dubtosa en contra de la pirateria

Està clar que la còpia il·legal de programari és un delicte i que la pirateria és una xacra per a moltes empreses, però és una llauna absoluta que el mecanisme habitual per a posar les coses difícils als infractors consisteixi a complicar la vida dels usuaris legítims dels videojocs. Ja n'hi ha prou que les mesures anticòpia ens privin, per exemple, de poder vendre'ns els jocs que són nostres perquè els hem pagat, o de poder arrancar un joc si la nostra consola no està connectada a la xarxa; no tothom juga online, és absurd que comptar amb una connexió activa tot el temps sigui condició indispensable per a poder jugar un joc que se suposa que ens pertany.

I aquesta només és una de les mesures enutjoses amb les que la indústria ens obsequia puntualment. Al sistema DRM (acrònim de Digital Rights Management) que fan servir en alguns dels seus jocs empreses com Ubisoft hi hem de sumar els codis de compra obligatòria que ens priven de jugar online a un joc si no hem pagat per fer-ho. És el cas de l'Online Pass de PlayStation Network: vet aquí que una mesura encaminada a que les empreses distribuïdores de videojocs segueixin cobrant per la venda de segona mà serveix per a posar fi, de facto, al joc online gratuït, un dels suposats punts forts de PlayStation 3 davant d'Xbox 360. I hi ha mesures similars en jocs per a Xbox 360, una xarxa en la que se suposa que els seus usuaris ja paguen per a poder jugar en xarxa, com és el cas del codi per a poder fer servir Catwoman a Batman: Arkham City.

Ens trobem en el cas dels videojocs amb el mateix que passa amb el cinema: Hi ha un problema de plantejament quan qui ha d'empassar-se els avorrits anuncis en contra de la pirateria dels devedé i els BluRay que no ens permeten de fer fast forward som els consumidors que hem pagat per a tenir una còpia legítima d'una pel·lícula, mentre que qui la compra al fast forward Top Manta.

La mort d'Steve Jobs

En efecte, aquest ha estat l'any de la desaparició d'una veritable icona: Steve Jobs, fundador d’Apple i una de les personalitats més influents en el camp de les noves tecnologies, però també més enllà del seu propi àmbit. Va morir a principis d'octubre passat, a l’edat de cinquanta sis anys, després d’una llarga malaltia.

Jobs dedicà la seva vida a la creació de ginys informàtics i de tota mena de programes, sistemes i eines tecnològiques que han facilitat la vida i la feina de milions de persones arreu del món. Tenint en compte la seva emprenta i la seva capacitat d'innovació només podem valorar la seva pèrdua com una de les notícies més desafortunades de l'any 2011.

Miyamoto anuncia la seva retirada gradual

Nintendo encara els propers temps amb l'anunci de la retirada gradual d'un dels seus màxims creadors: Shigeru Miyamoto, pes pesant de la indústria, màxim artífex de sagues de videojocs tan populars com Zelda, Mario o Donkey Kong i venerat arreu del món com un artista dels videojocs, ha explicat que el seu desig és anar-se apartant gradualment dels projectes més importants de Nintendo i de centrar-se en el desenvolupament de jocs. El desenvolupador japonès, que és el director administratiu general de l'àrea de l'entreteniment, anàlisi i desenvolupament de Nintendo, cap del sector corporatiu de Nintendo Japó i productor, director i supervisor d'un gran nombre de jocs de la companyia, espera poder abandonar les obligacions del seu càrrec actual i concentrar-se en projectes petits, segons va afirmar recentment en una entrevista que va concedir a Wired.com, el portal web de la famosa revista mensual nord-americana sobre tecnologia.

Nintendo, que havia pogut remuntar els mals resultats recents, derivats de les fluixes vendes de 3DS i de la presentació més aviat desencoratjadora de Wii U, ha encaixat la notícia, lògicament, amb certa preocupació. Un representant de la companyia va matisar en poc temps les paraules del geni, en declaracions a l'agència de notícies Reuters: Segons Nintendo, Miyamoto no es retirarà pas, sinó que espera poder-se dedicar properament a entrenar les noves generacions.

Miyamoto complirà enguany seixanta anys, tot i que encara pot engegar projectes interessants seria convenient que Nintendo es preocupés de fer una aposta de futur, la baixada ocasional de les accions de la companyia és només la confirmació que actualment no compten amb cap candidat ben posicionat per exercir un paper similar al del cèlebre creador, veritable emblema de l'empresa.

Mala maror al Team Ico

Fumito Ueda, el màxim artífex d'Ico i Shadow of the Colossus, dues de les obres mestres de PlayStation 2, i responsable d'una de les obres més llargament esperades per a PlayStation 3 que serà, previsiblement, una nova meravella jugable, ha anunciat que ja no treballa dins de Sony. The Last Guardian, la nova producció del seu equip de desenvolupament, conegut amb el nom de Team Ico, ha estat gestant-se durant més de quatre anys, s'han produït alguns endarreriments sobre la data prevista de publicació del joc que no auguraven res de bo: El grup ha passat a encarregar-se del joc de manera externa a Sony, una companyia de la que l'estudi de Fumito Ueda formava part des del 1997.

Tot i el compromís del Team Ico de finalitzar The Last Guardian, aquest anunci ha desencadenat especulacions diverses que tenen a veure amb la possibilitat que Ueda i el seu estudi desenvolupin jocs per a d'altres plataformes en un futur, o amb la data final del llançament del joc. També és una incògnita si Ueda, sol o en companyia del seu equip habitual, s'integrarà en alguna altra empresa d'entreteniment o de si vincularan plegats la seva producció en exclusiva a una altra plataforma. Uns interrogants que tenallen no només els fanàtics dels títols del Team Ico, sinó també Sony i PlayStation, per als quals l'obra de Fumito Ueda era un veritable vaixell insígnia fins ara.

Any negre per a BlackBerry

Ha estat un any difícil per a Research in Motion. La seva tauleta tàctil, el BlackBerry Playbook, no ha estat acollida tan satisfactòriament com l'empresa hauria desitjat, i els seus terminals de telefonia mòbil, els populars smartphones BlackBerry, han patit una aturada de les seves prestacions en xarxa que ha afectat usuaris de gairebé tot el món.

A diferència d’altres telèfons intel·ligents, el trànsit de dades de les BlackBerry s’allotja en un servidors específics. Aquest sistema s’havia considerat segur fins ara, ja que pot operar sense fer ús de la xarxa 3G i segueix actiu encara que només hi hagi cobertura GPRS, però l’evolució de les telecomunicacions l’ha fet quedar obsolet, sobretot perquè el creixement del nombre d’usuaris d’aquesta mena de dispositius sembla haver posat al descobert un problema d’escalabilitat. BlackBerry era, fins no fa massa temps, un veritable estàndard en el món de les telecomunicacions. Tot i el llançament recent dels seus nous terminals Bold 9900, Torch 9860 i Torch 9810, dispositius prou atractius, a hores d'ara és una incògnita de quina manera encararà el futur la companyia canadenca.

El nyap de Google Maps

Aquest passat desembre, de cop i volta, tots els usuaris de Google Maps s'han trobat que els carrers i les places de les seves localitats havien canviat de nom... Si més no, segons el servei de localització ofert per Google. Molts noms havien perdut la seva denominació oficial en català per a passar a adoptar-ne una altra, en castellà, traduïda pel broc gros i de manera barroera, automàticament. Ha estat notable el rebuig demostrat per molts usuaris a través de la xarxa per aquesta traducció arbitrària i injustificada dels carrers catalans en un servei que és emprat dia a dia per milions de persones.

L'enorme pressió de la xarxa catalana, i també d'algunes institucions com l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, ha fet ràpidament efecte: Segons ha informat la companyia Google a la Generalitat de Catalunya, els problemes que hi ha hagut amb la traducció arbitrària dels topònims majors i noms de carrers de l'àmbit lingüístic català s'han produït per un error tècnic de Tele Atlas, el proveïdor de les bases de dades. Precisament, el problema de les traduccions al castellà no s'ha vist circumscrit únicament a Google Maps: s'ha reproduït també en dispositius de geolocalització i en navegadors GPS que utilitzen les dades subministrades per aquesta empresa. Google ha volgut fer públic que segueix apostant pel català i durant els primers dies d'aquest mes de gener ha esmenat la majoria d'errors de forma manual, fins i tot abans que les dades de Tele Atlas corregeixi l'error. Un bon ensurt, encara en vies d'una solució total i definitiva.

La presentació descafeïnada i prematura de Wii U

Els jugadors a ultrança poden criticar l'estratègia de Nintendo amb Wii i DS, però ningú no els discuteix que l'èxit d'aquests dos dispositius és, sobretot, una lliçó de màrqueting industrial: Nintendo ha aconseguit triomfar amb dos dispositius que són menys potents que els de la competència, tant en el sector de l'entreteniment electrònic de saló com en el camp de l'entreteniment portàtil, i ho ha fet, també, comptant amb un catàleg de jocs potser menys eclèctic i més descentrat que no han ofert els aparells de les empreses rivals. Quan es va anunciar la presentació per part de Nintendo d'una nova consola a l'Electronic Entertainment Expo de Los Angeles de l'any passat el rebombori que es va generar als fòrums dels mitjans especialitzats va ser notable. El giny inicialment conegut amb el nom de Project Cafe feia que el públic content amb Wii i DS estigués amatent i també feia creure als qui havien perdut la fe en Nintendo que l'empresa de Kioto s'esmenaria.

I amb què vam trobar-nos a l'E3? Satoru Iwata, president de Nintendo, i Reggie Fils-Aime, president de la filial americana de la companyia, mestres de cerimònies de l'acte, no van acabar de posar-se d'acord en la presentació: tan aviat es referien al comandament de la consola amb el nom de la pròpia consola com donaven a entendre que la mena de tauleta tàctil que mostraven era un accessori de Wii U. La sensació entre els qui van assistir o vam seguir via streaming la conferència era, majoritàriament, de desconcert. Potser encara no era hora de presentar el nou giny, potser haurien calgut més demostracions i menys vídeos de promoció. Ningú no sortia d'aquell acte amb una idea clara de què era Wii U. En els dies posteriors a l'acte, Nintendo va haver de reconèixer, a més, que havia fet ús de vídeos intrajoc capturats de PlayStation 3 i d'Xbox 360 en el cas de diversos títols multiplataforma. Incertesa, inseguretat per part del públic potencial de Nintendo i, encara pitjor, dels accionistes de l'empresa (les accions de Nintendo van caure fins a un 7% just després de l'acte, un mínim que la companyia no coneixia des del 2006) . En definitiva, una lliçó de com no llançar un producte.

Vas ser dels primers a comprar Xbox 360? Enhorabona! La teva consola ja és ferralla

De vegades parlem d'un dispositiu sense parar esment en el fet que molts aparells viuen múltiples revisions durant el temps en el que es troben en el mercat. Això assegura el continu perfeccionament del maquinari d'aquests ginys, però alhora implica que els seus primers compradors tenen a casa una cosa que potser té poc a veure amb el que uns anys després es vendrà a les botigues amb el mateix nom. Aquest continu perfeccionament tècnic no hauria de suposar mai que les nostres andròmines tecnològiques acabin essent incapaces de funcionar per al propòsit per al qual van ser originalment dissenyades, encara menys si es troben en bon estat, però això és just el que ha passat amb les primeres Xbox 360: El maig de 2011 Microsoft va confirmar que les noves actualitzacions del sistema operatiu de la consola serien incompatibles amb les consoles de major antiguitat que encara es trobessin en funcionament.

La causa d'aquest fenomen té relació directa amb la gran varietat d’unitats de lectura de DVD que s’han arribat a emprar durant tot els anys de producció d’Xbox 360; les noves actualitzacions del sistema reescriuen el programari de les unitats de lectura de devedé, i les més antigues no van ser concebudes per a suportar una actualització directa. Tot i que Microsoft va manifestar la seva predisposició a substituir els models més vetustos per màquines noves aquest episodi hauria de fer-nos reflexionar sobre el temps de vida útil real dels nostres electrodomèstics i la seva obsolescència programada. Per molt que sigui lògic i fins i tot lloable que empreses com Microsoft introdueixin contínuament millores en les línies de producció dels seus aparells per a perfeccionar-los, no deixa de tenir un punt absurd que ni tan sols les màquines que segueixen funcionant perfectament puguin desenvolupar la seva funció fins al final de la seva vida útil.

Més enllà del pitjor de l'any: Els mals de la generació

La resolució d'errors de programació en diversos jocs per mitjà de la descàrrega de pedaços i la venda de videojocs per fascicles segueixen essent els mals de la generació. Aquest any, per no perdre'n el costum, hem viscut nous episodis d'aquesta manera de fer de la indústria. Ja no ens sorprèn, tampoc, tristament, que el canvi de moneda comporti per als qui paguem en euros un augment significatiu del preu real dels productes tecnològics, i sembla que passem per alt que aquí ens toca pagar els videojocs molt més cars que no són en d'altres llocs del món.

Si en aquesta llista no hi apareix cap videojoc (tot i que n'hi ha que poden reunir demèrits suficients per a formar-ne part), és perquè hem preferit recollir episodis al voltant dels quals pot haver-hi consens que atiar polèmiques entre defensors i detractors d'un títol en concret. Val a dir que la llista del pitjor de l'any és significativa, si no som més exhaustius és perquè algunes de les relliscades que durant l'any ens han fet empipar confiem a superar-les: A banda de les notícies que podem considerar que obeeixen llei de vida i que tenen a veure amb fets luctuosos o amb la retirada d'actors significatius del sector i que resulten tristes per l'anunci de la futura absència de les persones extraordinàries que els han protagonitzat, esperem que amb l'any nou s'esmenin els qui han estat responsables dels fiascos i les errades que aquí recollim i confiem que no es repeteixin sotragades i atacs com els que denunciem. Volem, en definitiva, que el 2012 sigui un any millor que no el que ara deixem enrere.

stats