"Pixels", de Patrick Jean: Homenatge retro

Segons expliquen sobre ells mateixos al seu web corporatiu, One More Production és una companyia dedicada a oferir serveis complets en el camp dels efectes visuals, amb seu al centre de París. S'encarreguen de brindar suport creatiu i de producció a realitzadors audiovisuals aliens a l'empresa, però també produeixen peces pròpies. És el cas de Pixels (2010), del director Patrick Jean, un curtmetratge de poc més de dos minuts i mig, amb direcció de fotografia de Matias Boucard, que ens presenta una munió de criatures de vuit bits que envaixen primer la ciutat de Nova York, després el món, i redueixen al seu pas tot allò que troben a la mínima expressió gràfica, a píxels.

Amb tot, és oportuna la precisió semàntica: el píxel és la unitat mínima que forma una imatge, es tracta, doncs, d'una representació bidimensional, i està mancat de volum, per tant. De manera que essent precisos, davant d'aquests cubs hauríem de parlar de vòxels, que són la mínima part distingible d'una imatge tridimensional, és a dir basada en tres eixos: alçada, amplada i profunditat.

Sigui com sigui, el vídeo ha entusiasmat els fanàtics dels jocs d'antany, hi apareixen representades veritables joies retro i icones de l'oci electrònic, com Donkey Kong (Nintendo), Arkanoid (Taito), Pong (Atari), Space Invaders (Taito), Tetris (Aleksei Leonídovitx Pàjitnov), Frogger (Konami), Pac-Man (Namco), Bomb Jack (Tecmo) o Bomberman (Hudson Soft).

Fins i tot els títols de crèdit són un veritable homenatge a les pantalles de classificació de les màquines recreatives que poblaven aquells salons en els que molts tafurs dels videojocs feien les seves primeres passes i que, cada cop més, mercès a l'auge de les videoconsoles domèstiques, sembla que són ja cosa del passat. Si més no a occident, a països com el Japó gaudeixen encara d'una salut envejable i tenen allà l'estatus de temples consagrats a l'entreteniment digital.

Prova de l'èxit que aquest curt ha assolit a la xarxa, on ha esdevingut viral, és que Hollywood ja treballa en un llargmetratge inspirat en les seves escenes. Tot just vint-i-quatre hores després de la seva estrena a internet, l'abril de l'any passat, Pixels ja acumulava més d'un milió de visionats. Ben aviat estudis com Warner i Dreamworks, entre d'altres, es van interessar per dur el món retratat per Jean a la pantalla gran. Actualment el film es troba en frase de preproducció, finalment el coproduiran Sony Pictures i Happy Madison, la productora propietat de l'humorista Adam Sandler.

Patrick Jean va graduar-se el 2002 a la prestigiosa escola d'audiovisuals i multimèdia francesa especialitzada en imatge de síntesi, efectes especials i animació Supinfocom. Va debutar professionalment a BUF Compagnie, empresa dedicada a la integració de gràfics generats per computadora en anuncis, vídeos musicals i pel·lícules, on va treballar com a dissenyador gràfic 2D i 3D. Va especialitzar-se més tard en la creació de seqüències de crèdits per a programes televisius, cosa que li va permetre desenvolupar a fons les seves habilitats creatives alhora que s'interessava cada cop més per la realització. En el seu curtmetratge Theo ja explorava les possibilitats de transformació fantàstica però versemblant d'entorns reals per mitjà d'eines d'edició i integració de vídeo 3D, cosa que a Pixels ha dut a l'extrem.

Qualsevol fanàtic dels videojocs reconeixerà no només els personatges icònics que Patrick Jean ha representat, que eren els protagonistes dels seus jocs d'infantesa i dels de molts altres joves de la mateixa generació, sinó també d'altres petites aclucades d'ull. Com els anuncis de Commodore o Psygnosis a l'entrada del metro, el d'Atari en un gratacels, o el redisseny del logotip de l'empresa One More Production, que en aquesta ocasió té la mateixa aparença del logotip d'Ocean Software, una de les majors i més prolífiques companyies europees de desenvolupament i edició de programari lúdic durant els vuitanta i principis dels noranta, que va ser adquirida el 1998 per la companyia francesa Infogrames i rebatejada primer amb el nom d'Infogrames UK, i més tard com a Atari UK, quan Atari va absorbir Infogrames.

El curtmetratge de Patrick Jean és una prova prou evident de com els videojocs repercuteixen cada cop més en d'altres expressions audiovisuals i artístiques. Igualment, els videojocs també reben la influència de l'art i de manifestacions culturals de tota mena. És un fenomen que no ens passa per alt; a Ara VaDeJocs som conscients d'aquest sistema de vasos comunicants, així que esperem dedicar espai a articles com aquest, que s'ocupin de tractar no només els jocs electrònics entesos com a entreteniment de masses -probablement el passatemps favorit dels nostres temps- sinó també com a matèria de coneixement, tema d'interès transversal i d'entitat, seguint la màxima "AraVaDeJocs: videojocs + oci electrònic + cultura digital".