L'Enigma de l'Ordinador

Dimarts al vespre vam tenir ocasió d'assistir a la inauguració de l'exposició l'Enigma de l'Ordinador, al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, a Terrassa, una mostra que repassa l'origen i l'evolució de la informàtica, partint de les màquines que l'home ha creat per a ajudar-se en operacions aritmètiques senzilles i fins al panorama actual, en el que duem computadores en miniatura a la butxaca. La mostra, que es mantindrà fins al 2014, reuneix una de les col·leccions d'ordinadors més importants d'Europa.

L'interrogant que planteja el nom de l'exposició té a veure amb el model de societat al qual ens mena la tecnologia. La mostra convida l'espectador a demanar-se pels límits de la informàtica. Des dels àbacs mil·lenaris fins a les pantalles tàctils de les tauletes, es proposa al visitant un passeig en sentit cronològic a través de la història dels ginys que l'home ha creat per a aconseguir un processament de dades àgil i eficaç. Partint d'aquells sistemes rudimentaris de càlcul, emprats encara avui, que distribueixen una sèrie de boletes en diferents eixos, i que permeten sumar i restar, multiplicar i dividir, avançarem, passa a passa. La necessitat de calcular, de fet, es revela com un veritable motor de progrés en la història de la humanitat i explica la finalitat principal de moltes de les invencions que s'apleguen al llarg del recorregut.

Els canvis que ha propiciat cada nova màquina retraten una evolució cada cop més accelerada: De l'astrolabi, l'instrument medieval de navegació, a les calculadores mecàniques, com la pascalina, l'aritmòmetre de Colmar o el rellotge calculador de Shickard. De les varetes de Napier, resultat del descobriment dels logaritmes per part del matemàtic escocès que els donà nom, fins a les tabuladores, la primera de les quals fou ideada per l'enginyer Herman Hallerith per a estalviar temps en els censos dels ciutadans dels Estats Units. Dels regles de càlcul, l'eina bàsica dels enginyers fins a mitjan segle XX, fins a les màquines de xifratge, d'ús militar, com la màquina Enigma, emprada durant la Segona Guerra Mundial.

I, de sobte, un salt espectacular i una progressió vertiginosa: Acabada la guerra, els tècnics i científics responsables de la creació dels primers grans ordinadors van a parar a la indústria i al món universitari, queden enrere les targetes perforades, és l'alba dels primers ordinadors: dels equips de vàlvules als de transistors, apareixen les primeres calculadores electròniques, els ordinadors analògics donen pas als ordinadors digitals. Primer orientats a la gestió industrial i a la investigació científica, aviat els ordinadors són incorporats al món empresarial i a la producció de les fàbriques, apareixen les pantalles. S'informatitza la comptabilitat, la informàtica es fa personal i l'ordinador entra a les cases de les famílies a principis dels anys vuitanta del segle passat. Arriben els processadors de textos, també el primer microordinador amb interfície gràfica d'usuari i ratolí, novetats introduïdes per Apple amb el Macintosh Plus. Aviat la informàtica deixa de ser només funcional i passa a ser també recreativa, els videojocs arriben a un públic jove que aprèn a interactuar amb la tecnologia d'una manera nova.

Els gegants del programari, IBM, Microsoft, Apple, s'enfronten amb concepcions diferents de la informàtica personal. Les línies de transmissió de dades acaben articulant una xarxa de xarxes d'ordinadors interconnectats que interactuen. En pocs anys les màquines no només són capaces de dur a terme operacions complexes, sinó que n'efectuen milions per segon, els circuits integrats s'incorporen no només a ordinadors, sinó també a vehicles, joguines i electrodomèstics. Les dades ja no estan subjectes a un aparell, sinó que conformen un veritable núvol, un entramat d'informacions al qual es connecta una enorme diversitat de dispositius. La informàtica permet, alhora, l'avanç cada cop més ràpid de les investigacions científiques i la gestió còmoda i personal d'infinitat de tasques i l'accés a informació per part de qualsevol individu des de qualsevol racó.

Les peces de la col·lecció han estat donades al mNACTEC per part de particulars i d'empreses. A banda de la multitud de màquines interessants que podem trobar a l'espai que ocupa l'exposició, trobarem també nombrosos dispositius interactius que expliquen el funcionament intern dels mecanismes d'alguns d'aquests ginys. L'Enigma de l'Ordinador ha estat comissariada per Joan Munt, Jordi Vallès i Joan Tubau, organitzada per l'mNACTEC i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Schneider Electric i la Universitat Politècnica de Catalunya.

Una exposició realment exhaustiva, amb originals molt ben conservats, alguns dels quals podem comprovar que són completament funcionals, i també amb alguns facsímils de màquines antigues perfectament reproduïts. Des d'Ara VaDeJocs us animem a acostar-vos a l'mNACTEC, que amb aquesta incorporació suma a la seva impressionant oferta una col·leció única, en principi per un temps limitat.