El Tarot

El Tarot
Pep Espelt

La censura dels il·lustres catalans

“No es poden fer propostes noves sense idees i codis nous” Pere Portabella

La censura dels il·lustres catalans Zoom

La censura dels il·lustres catalans

«INGLE». Va ser la primera vegada que vaig sentir la paraula engonal. M’imaginava com una part greixosa situada sota l’aixella. Anava errat, com tantes vegades cada dia. La primera vegada que vaig llegir sobre el Sr. Antonio Vila Casas, també vaig fer-me’n una idea del tot equivocada fins que vaig tenir l’oportunitat de conèixer-lo.

“No es poden fer propostes noves sense idees i codis nous” Pere Portabella Zoom

“No es poden fer propostes noves sense idees i codis nous” Pere Portabella

Vila Casas és proper, Premi Sant Jordi, empresari, mecenes i sens dubte, peça clau de l’art català. Estima i coneix profundament tot el que s’ha mogut i es mou pel territori. Les seves grans naus transformades en espais culturals són les arques més preuades de casa nostra.

Antonio Vila Casas Zoom

Antonio Vila Casas

Fins al 23 de juny es podrà veure a Can Framis, un dels molts espais de la Fundació Vila Casas, l’exposició “Pere Portabella, cinema, art i política”. Tres pilars que en temps convulsos van com anell al dit. Queda clar que la cultura viu estrictament lligada a la política. Em qüestiono la censura. Una de les parts positives és que els noticiaris i les barres de bar parlen d’art. Sempre m’emociono els dies que la primera pàgina dels diaris es dedica a la cultura. Benvinguts siguin els tsunamis.

“Pere Portabella, cinema, art i política” -  Can Framis Zoom

“Pere Portabella, cinema, art i política” - Can Framis

No fa falta parlar gaire de qui va dissenyar l’arribada del president Tarradellas (el paper de l'art dins d'una revolució). Encara no he vist l’exposició i al Google hi surt tot (la censura dins les xarxes socials). Qüestiono fins quan les universitats no parlaran d’ell (pròpia censura intel·lectual), ni estarà dins del rànquing dels catalans admirats (típica censura social), no tan sols dins del món del cinema (divertida censura artista-artista), sinó també com a part important de l’activisme (censura governamental de garjola 100%). Que l’exposició estigui ideada pel mateix Vila Casas i en Portabella, encara m’arriba més al cor, com tota la programació que estan fent últimament els de la Fundació. Hi ha un canvi de rumb i cada vegada les deixen respirar més. Són més propers i això és benaurança dins de les propostes museístiques. Tornant a “Pere Portabella, cinema, art i política” arriba acompanyada de xerrades, sopars, visites guiades i tot el folklore necessari per gaudir i endinsar-se dins del ric món d’un dels catalans il·lustres.