El Tarot

El Tarot
Pep Espelt

VIC, BOTIFARRES I PA

La cultura de les cantonades osonenques.

Hereu Escampa Zoom

Hereu Escampa / Albert Polo

Per a tots els que no viuen encara a Amèrica, Vic podria ser un districte d’aquells suburbans per on creua el tren, el riu, el fang o la droga. És el vell Liverpool, el Vaticà i l’autèntic Mercadona de Catalunya. Vic és la Betlem i la Maria quan, ja fa vint anys, ens encetàvem els genolls amb el seu Mercat de Música Viva. Bandes com Dos Pasos, els Sidonie més gamberros i centenars d’interessants propostes s’escampaven per tota la ciutat. Evidentment ara ja no trobo aquella essència al M.M.V.V., tota l’herba santa hi creix. El porc se’ls ha engreixat massa i la marca d'indústria cultural els ha ensenyat a guanyar públic i perdre la música. És el pas lògic i carismàtic de quan un festival passa de pares a fills. Com aquelles parelles que seuen l’un davant de l’altre i el punt de conversa és l’Instagram i l’avorriment. Per aquest motiu, músics i assessors vigatans, feu-vos un favor i rebenteu un nou Hoteler i unes Adoberies tal com us mereixeu.  

Hereu Escampa b Zoom

Hereu Escampa b / Albert Polo

La banda L'Hereu Escampa és el fill pròdig, el que més balla, el més malvist i el que es poleix els calés dels pares rics. Tot i que són del barri del costat, de Manlleu, els carrers de Vic sempre em faran olor d’Hereus. Atàvics com ells sols, el seu nou disc -Pren la matinada- és un plor i un udol de quan baixa el llop a la ciutat i entra al cau de totes les bestioles indefenses. No amago que és una de les meves bandes fetitxe, al costat dels Seward, i també recordo que a Vic, hi he dormit moltes vegades fora de lloc.

Músics Zoom

Músics / Andreu Ribes

Germà Aire, Power Burkas, els nens de La Iaia i la Núria Graham sumen a peces importants i estimades de la zona. La Jazz Cava és un ventre ben construït que alimenta totes les persones afamades d’amor, olor de sexe, poc tabac i especialment música en viu. Tot i que em van fer fora l’últim dia que vaig ser-hi, també tinc l’oportunitat de renyar-los per culpa de les seves línies editorials. Perquè sovint crec que les línies contínues i massa ben definides fan olor de mareig popular. Ara, una nova fitxa entra en joc, La Cabra, que ve a reemplaçar la sala Pasternak. Donem-li uns mesos, però posem-hi l’ull. Els tamborets del bar del costat de la botiga de xinesos comencen a rodolar com els cabells d’en Miquel. Si cal fer bé les coses, agafem-les pel broc gros. Aquell que et contamina de poesia cada cop que parpelleges amb la cicatriu de l’apendicitis.

Assaig Zoom

Assaig / Andreu Ribes

Acabo aquí el repàs Lonely Planet de la capital de les botifarres blanques, negres i els gats sense pèl. Però abans de saltar pels marges, és pas obligat allistar els futurs culturals de la zona. Ments assedegades, despertes i joves. Des del disseny a l’arquitectura, Kidai, Gil Roca, Humbert Clotet, Andreu Ribas... i sens dubte, l’amor assidu britànic i el nou web d’en Rogerdefont.cat. Ulls al peu i gas per arribar a Vic, ara que és tot pla i recte.