El Tarot

El Tarot

Carta Zero d’Art i Cultura

Imatge de Nilak a l'actuació al Konvent de Cal Rosal.
0

El Circ català no té mosques !!

El circ dels pobles sempre m’ha recordat Itàlia, Alaska, Europa i els lleons tarats. No oblidaré mai la primera vegada que vaig veure una girafa a Berga i una serp de set o vuit metres, ni especialment la forta olor d’excrements i calorassa que feia dins aquell tràiler ple d’animals exòtics, fins al punt que l’espectacle era la cua de nens i nenes ratxegant als fanals del davant. El més preocupant dels pobles és la manca de cultura del circ que encara ara tenim. Amb aquesta qüestió França ens passa la mà per la cara. I amb moltes coses més també. Però no vull arribar a imaginar què...
Lluçà i el seu entorn
0

LES DONES MÉS PRIMITIVES

El Betum no és del Lluçanès, com tu ets la millor cançó d’amor de cada matí. Allunyats de totes les llums que il·luminen el Tibidabo i Montserrat, hi trobem escenaris que no fan olor de vellut. El Lluçanès (Catalunya interior i marges amunt) exigeix comarca, però no els fa falta, perquè tenen propostes que els surten del poble sense suport d’eleccions. De mica en mica, les veïnes i veïns han esmicolat cada pedra, cremat rostolls i romaní i sens dubte, plantat llavors que s’han convertit en els roures i les alzines més ufanoses del país. Entre revolts i ungles no postisses apareix el...
La censura dels il·lustres catalans
0

La censura dels il·lustres catalans

«INGLE». Va ser la primera vegada que vaig sentir la paraula engonal. M’imaginava com una part greixosa situada sota l’aixella. Anava errat, com tantes vegades cada dia. La primera vegada que vaig llegir sobre el Sr. Antonio Vila Casas, també vaig fer-me’n una idea del tot equivocada fins que vaig tenir l’oportunitat de conèixer-lo. Vila Casas és proper, Premi Sant Jordi, empresari, mecenes i sens dubte, peça clau de l’art català. Estima i coneix profundament tot el que s’ha mogut i es mou pel territori. Les seves grans naus transformades en espais culturals són les arques més preuades de...
Hereu Escampa
0

VIC, BOTIFARRES I PA

Per a tots els que no viuen encara a Amèrica, Vic podria ser un districte d’aquells suburbans per on creua el tren, el riu, el fang o la droga. És el vell Liverpool, el Vaticà i l’autèntic Mercadona de Catalunya. Vic és la Betlem i la Maria quan, ja fa vint anys, ens encetàvem els genolls amb el seu Mercat de Música Viva. Bandes com Dos Pasos, els Sidonie més gamberros i centenars d’interessants propostes s’escampaven per tota la ciutat. Evidentment ara ja no trobo aquella essència al M.M.V.V., tota l’herba santa hi creix. El porc se’ls ha engreixat massa i la marca d'indústria cultural...

Pep Espelt

Pep Espelt

Pep Espelt viu dins d’un convent del segle XIX envoltat de muntanyes, art i cultura. Fundador del centre d’art multidisciplinar Konvent, és fill del seu extraradi i far cultural. Talibà colonial de Cal Rosal (Berguedà) on podria ser el centre del món, però és un oasis al costat del riu, fang i patrimoni Chernobylià, que ja ha atret i atreu milers d’artistes nacionals i internacionals.

Segueix-me a les xarxes