El Tarot

El Tarot

Carta Zero d’Art i Cultura

Ljubliana & The Seawolf és una de les propostes del festival Elmini d'Olot.
0

La Garrotxa, al fons a l’esquerra

S’han posat de moda els festivals i les empreses de parcs temàtics. La fórmula es repeteix: poc criteri, un parell de caps de cartell, algunes bandes de la zona, les foodtruck de torn, una marca de cerveses i a facturar hamburgueses. Tot i això, sempre ens quedarà l’essència i especialment la persistència de petits bolets que cuiden públic i artistes. Olot celebra la novena edició del festival Elmini, creat i organitzat per l’associació La Química, entitat sense ànim de lucre i format per persones relacionades amb la comarca de la Garrotxa. Paisatge, volcans, històries rocambolesques de...
Sala de festes Green's Ponts
0

Tots tenim un Festival Metafísic al cor

La primera vegada que vaig passar per Ponts (La Noguera) suposo va ser per error. Crec que fent autoestop direcció la Vall d’Aran. Evidentment, sortint des de Berga, la volta és més gran que la de l’Albert Pla. La parella que ens va parar, molt macos de segur, ens va convidar a dinar un entrepà en un bar de gasolinera. M’imagino que semblàvem uns desgraciats, i a més feia molta calor. El Marc i jo ja teníem la banda de rock, per tant, érem precaris i no teníem ni carnet de conduir i menys cotxe, però era una bonica manera de conèixer el país i la gent, a l’estil actual del foraster pesat...
Eduard Finestres
0

Astrals 2019

PREMIS CULTURALS Tinc tants amics i amants dins del món de la cultura, que se’m faria difícil fer de jurat en qualsevol tipologia de premis i sortejos varis. Alguns candidats o premiats d’aquestes seleccions, viuen dins de coves, se m’estarrufa la pell.  Sempre tinc la sensació que s’ha d’honorar i reconèixer a la caspa més casposa i endogàmica del país. No hi la lectura justificable. IOAGA MUSEÍSTIC CULTURAL Respiro a fons, compto fins a tres i començo de nou a reorientar el text. Si fem un repàs, crec sincerament que la cultura s’està oxigenant i animant. Hi tenim noves línies...
La ficció de l'art
0

La ficció de l'art

Em meravella pensar que els artistes ja no són humils, ni bohemis i que, com  Abel Azcona, provoquen a la justícia més que acceptada, encotillada i venerada per la majoria. Tinc la sort de viure dins del Konvent, per on passen moltes maneres d’interpretar la vida, l’art, l’amor, pensament, botifarres i pèsols negres del Prepirineu. En una conversa amb artistes consagrats, un d’ells censurat al festival de l’horror d’Arco, coincideixen quan es parla de la polèmica, les galeries i representants t’omplen les orelles de la perillositat monetària de tacar-te la imatge. Entenc llavors que la...
Imatge de Nilak a l'actuació al Konvent de Cal Rosal.
0

El Circ català no té mosques !!

El circ dels pobles sempre m’ha recordat Itàlia, Alaska, Europa i els lleons tarats. No oblidaré mai la primera vegada que vaig veure una girafa a Berga i una serp de set o vuit metres, ni especialment la forta olor d’excrements i calorassa que feia dins aquell tràiler ple d’animals exòtics, fins al punt que l’espectacle era la cua de nens i nenes ratxegant als fanals del davant. El més preocupant dels pobles és la manca de cultura del circ que encara ara tenim. Amb aquesta qüestió França ens passa la mà per la cara. I amb moltes coses més també. Però no vull arribar a imaginar què...
Lluçà i el seu entorn
0

LES DONES MÉS PRIMITIVES

El Betum no és del Lluçanès, com tu ets la millor cançó d’amor de cada matí. Allunyats de totes les llums que il·luminen el Tibidabo i Montserrat, hi trobem escenaris que no fan olor de vellut. El Lluçanès (Catalunya interior i marges amunt) exigeix comarca, però no els fa falta, perquè tenen propostes que els surten del poble sense suport d’eleccions. De mica en mica, les veïnes i veïns han esmicolat cada pedra, cremat rostolls i romaní i sens dubte, plantat llavors que s’han convertit en els roures i les alzines més ufanoses del país. Entre revolts i ungles no postisses apareix el...
La censura dels il·lustres catalans
0

La censura dels il·lustres catalans

«INGLE». Va ser la primera vegada que vaig sentir la paraula engonal. M’imaginava com una part greixosa situada sota l’aixella. Anava errat, com tantes vegades cada dia. La primera vegada que vaig llegir sobre el Sr. Antonio Vila Casas, també vaig fer-me’n una idea del tot equivocada fins que vaig tenir l’oportunitat de conèixer-lo. Vila Casas és proper, Premi Sant Jordi, empresari, mecenes i sens dubte, peça clau de l’art català. Estima i coneix profundament tot el que s’ha mogut i es mou pel territori. Les seves grans naus transformades en espais culturals són les arques més preuades de...
Hereu Escampa
0

VIC, BOTIFARRES I PA

Per a tots els que no viuen encara a Amèrica, Vic podria ser un districte d’aquells suburbans per on creua el tren, el riu, el fang o la droga. És el vell Liverpool, el Vaticà i l’autèntic Mercadona de Catalunya. Vic és la Betlem i la Maria quan, ja fa vint anys, ens encetàvem els genolls amb el seu Mercat de Música Viva. Bandes com Dos Pasos, els Sidonie més gamberros i centenars d’interessants propostes s’escampaven per tota la ciutat. Evidentment ara ja no trobo aquella essència al M.M.V.V., tota l’herba santa hi creix. El porc se’ls ha engreixat massa i la marca d'indústria cultural...

Pep Espelt

Pep Espelt

Pep Espelt viu dins d’un convent del segle XIX envoltat de muntanyes, art i cultura. Fundador del centre d’art multidisciplinar Konvent, és fill del seu extraradi i far cultural. Talibà colonial de Cal Rosal (Berguedà) on podria ser el centre del món, però és un oasis al costat del riu, fang i patrimoni Chernobylià, que ja ha atret i atreu milers d’artistes nacionals i internacionals.

Segueix-me a les xarxes