El drama del DLC (I)

Avui vull parlar del que els continguts addicionals descarregables, d’ara en endavant DLC per les seves sigles en anglès, han suposat per als jocs orientats al joc individual. Un altre dia comentaré el cas dels jocs orientats al multijugador en línia ja que, tot i ser problemes similars, tenen peculiaritats diferents. Els jocs orientats al joc individual basen la seva força en una campanya treballada, amb una bona història, i tenen com a objectiu transportar al jugador a un món imaginari on pugui viure una aventura personal. Però l’arribada dels DLC de pagament ha portat una sèrie de canvis que no m’agraden gens.

En aquesta generació de consoles tots ens hem adonat que les empreses han vist en el DLC un filó: ara no només venen els jocs al mateix preu que abans si no que a més a més posen a la venda contingut addicional per als seus jocs amb l’objectiu d’aconseguir més beneficis.

Aquesta forma d’actuar, que és totalment comprensible i fins i tot lloable, ha estat pervertida de forma miserable. L’objectiu inicial dels DLC era oferir contingut addicional al joc, de forma que si un cop finalitzat el teu joc volies seguir gaudint amb continguts nous ho poguessis fer, cosa que en generacions anteriors era impossible. Exemples d’aquesta forma positiva d’actuar els tenim en els DLC del Grand Theft Auto IV, per exemple, on es desenvolupen dues històries addicionals complertes aprofitant els recursos tecnològics ja desenvolupats per al joc.Un altre exemple positiu són els DLC del Fallout 3, totalment addicionals a un joc ja de per si llarg i extens.

[pe2-gallery class="aligncenter" ]

[/pe2-gallery]

El problema ha arribat quan les empreses han començat a oferir jocs inacabats, a preus complerts això sí i sense informar al consumidor prèviament, i que obliguen al jugador a adquirir DLC addicional per a poder jugar al seu joc de forma plena.

Tots els que hagueu jugat a Alan Wake haureu notat que la història no acaba a la campanya del joc, i ni tan sols al primer DLC. Si vols jugar la història complerta has d’adquirir el joc i els dos DLC! Una cosa semblant succeeix amb el Assassin’s Creed 2 on una part de la història ha estat amputada del joc i s’ofereix en forma de DLC, de forma que si vols gaudir de tota l’aventura has de comprar no només el joc sinó també aquest DLC. I podria posar més exemples.

[pe2-gallery class="aligncenter" ]

[/pe2-gallery] Un altre aspecte igual de denunciable és la moda que s’està instaurant de vendre un joc a mitges i incloure-hi un codi de descàrrega digital per a descarregar d’internet la part que hi falta. Aquesta tàctica només té un objectiu: impedir o limitar la venda de segona mà. Com que part del joc no està present al disc que has comprat a preu complert si intentes vendre el joc de segona mà estaràs venent un joc incomplert. I així hi haurà menys vendes de segona mà. Això sí, si pagues pots descarregar-te de nou el contingut seccionat. Per tant, l’empresa ven la meitat del joc un cop, el disc, però l’altra meitat, la descarregada, la ven més d’una vegada per còpia. Vull recordar que vendre de segona mà un article legalment adquirit és totalment legal i és un dret comercial que tenim totes les persones a aquest país. Les companyies estan així legislant com si fossin el govern ja que com que hi ha una llei que no els hi agrada, la de la compra-venda de segona mà, maniobren i aconsegueixen de facto derogar aquest dret no donant-te un producte complert (tot i que el cobren com a complert). Exemples d'això son els darrers jocs de Bioware, el Mass Effect 2 i el Dragon Age: Origins, i el mateix Alan Wake.

[pe2-gallery class="alignleft" ]

[/pe2-gallery] Aquesta manera d’actuar és indignant i, m’atreviria a dir, fraudulenta. El DLC és acceptable, i fins i tot lloable, quan s’empra per a oferir contingut addicional que el jugador pot escollir adquirir o no segons les ganes que tingui de continuar gaudint d’un joc en concret. Però seccionar deliberadament parts importants d’un joc amb l’únic objectiu d’obligar al jugador a comprar el DLC, tot i haver pagat el preu habitual d’un joc que ell suposava complert, és directament estafar al personal. Si el joc es ven al preu de joc complert i enlloc es diu que li faltin parts ha de ser un joc complert, és així de simple. Si el volen vendre per fascicles, que cobrin cada fascicle a un preu adequat i no enganyin als seus compradors.

Sincerament em sorprèn que cap autoritat o associació de consumidors hagi entrat a fons en aquest tema. Si, per posar un exemple, alguna marca de cotxes vengués un vehicle i un cop venut t’adonessis que li falten els vidres de les finestres i que els has de comprar a part, què passaria? L’empresa podria esgrimir que el cotxe funciona perfectament i acompleix el seu objectiu, que és transportar persones, sense problemes. Però seria obvi que està estafant als seus compradors obviant informació vital del producte. I si a més no te’l deixés vendre de segona mà quan tu volguessis ja veuríem com les institucions li pararien els peus. Doncs, per a mi, el cas que ens ocupa és anàleg, però ningú hi fa res...

Al fòrum: http://www.vadejocs.cat/smf/index.php/topic,89437.0.html