OBLADI-OBLADA

Gino Rubert: "He intentat creure en Déu"

Per a ell l'art = un accident afortunat inevitable

Gino Rubert. Creador d'imatges boniques i molestes. Humor, innocència, dramatisme i ironia. Misteri i màgia. I MOLTA intensitat. Els seus personatges i escenografies juguen una idea principal: reviure el que és mort. Per a ell l'art = un accident afortunat inevitable. I ho té clar: la realitat sempre supera la seva ficció. Ha intentat creure en Déu però no ho ha aconseguit. I no ha volgut mai aprendre a manar. Em confessa que no té els ulls verds (però que li agradaria), que té poc cul i que és un expert controlant els seus rínxols. I sí, és presumit, tímid i disciplinat. Va néixer a Mèxic, va estudiar a Nova York i ara viu a Barcelona. I la seva obra també ha girat per mig món. Un treball que respira una clara inquietud: representar el món sentimental i social que l'envolta i dessacralitzar tant el procés creatiu com la mateixa obra d'art.


ART = REALITAT > FICCIÓ

¿A vegades has somiat els quadres abans de fer-los? Sovint he fet servir moments o ambients somiats. ¿Tens algun somni recurrent? Sí, que volo. I he de concentrar-me molt per no caure.¿Quin país t'inspira més? Cap en concret = viatjar ¿Quan pintes, escoltes música, la ràdio o res? Escolto de tot. ¿Per què surts sense ulleres a les teves obres? Pel mateix motiu pel qual als meus quadres em pinto els ulls de color verd: per presumit. ¿Et consideres narratiu, poètic o dramàtic? Tot això i més. ¿Creus que la realitat supera la teva ficció? Sempre.


ART = SENTIT DE L’HUMOR I POCS PREJUDICIS

¿On treballes normalment? Allà on sóc = Actualment entre Berlín i Sant Martí d’Empúries. ¿On acullen millor les teves obres? A les cases de gent amb sentit de l’humor i pocs prejudicis. ¿I el lloc on més t’agradaria que les acollissin? Al MoMA. Referents pictòrics? Tants! Jan Van Eyck, Fra Angelico, Velázquez… I literaris? Folch i Torres, Machado, Nietzsche. Quin quadre que hagis vist t'ha impactat? Recentment, a la berlinesa Gemäldegalerie: ‘Retrat d’una noia jove’, de Petrus Christus.

ART = ACCIDENT AFORTUNAT

¿Et costa demanar a algú que et faci de model? No, gens. ¿Què ha de tenir el model perquè et sigui vàlid? Que miri a càmera sense fer carotes. ¿Ets tímid? Sí, molt. ¿Què és el que més t’avergonyeix? Entre altres coses inconfessables, tenir poc cul. ¿T'han censurat mai? No. ¿Ets disciplinat? Sí, molt. ¿Creus en Déu? No, i mira que ho he intentat. ¿Alguna mania? Entre d’altres, controlar els meus rínxols. ¿T'agrada manar? No ho he provat mai. Lligues gaire? Una cosa espectacular! ¿A quina edat vas creure't seriosament que et dedicaries a això? Per mi la professió ha sigut un accident afortunat inevitable.