La Banda Municipal del Polo Norte: “Els 80 i els 90 sempre m’han semblat una merda, així, en general”
Òscar Andreu no només és la parella radiofònica d'Òscar Dalmau a 'La competència' de RAC1, sinó que també fa servir el micròfon per cantar amb La Banda Municipal del Polo Norte. El septet barceloní de 'pop dur' ara presenta 'Calor' (2014), el seu nou disc
Per què es diu Calor
Ens va sortir una cançó que ens semblava que tenia “calor” i vam decidir que les cançons del pròxim disc haurien de tenir unes determinades lletres, uns determinats ritmes, uns determinats arranjaments, i ha quedat tot en una mena de núvol calorífic. I aquell primer tema, El infierno del vermut, finalment no va entrar en el disc.
¿Hi veus la connexió amb Radio Futura?
Sí, i la manera de cantar de vegades pot assemblar-se a l’Auserón. Hi ha un disc definitiu, La ley del desierto, que és excel·lent i molt rar en el pop espanyol, però que en molts aspectes ens ha anat seguint. Aquest i La canción de Juan Perro, també de Radio Futura.
Heu buscat un so dels anys 80?
És probable que hàgim begut de molts referents de quan nosaltres ens estàvem formant com a persones que escolten i gaudeixen la música, a finals dels 80 i principis dels 90, per això hi ha aquesta barreja estranya: Radio Futura, La Mode, els dibuixos animats de D’Artacan i Don Quijote, Roxy Music, Talking Heads… Tot això ho hem mamat, vulguis o no vulguis.
Hi ha algun punt de nostàlgia?
No tenim cap interès especial a reivindicar els 80. A mi els 80 i els 90 i qualsevol dècada sempre m’han semblat una merda, així, en general. La reivindicació, sobretot dels anys 80, és una cosa tan pesada que em fa trallar. És de gent anciana, de gent que ja no vol viure.
Bailando mal és un tros de Bailando mal hit
Imagina’t, un salt a la fama amb una cançó que parla d’Europa i la decadència d’Occident, seria genial! Seria molt divertit veure molts europeus ballar al so d’“Europa tú antes molabas”. Si és així, benvingut sigui, pot ser que d’aquí quatre o cinc mesos aquesta cançó hagi passat totalment desapercebuda, però de moment ens ho passem molt bé tocant-la en directe.
O que vagi a Eurovisió…
Bé, Eurovisió ja va col·locar el seu propi virus amb el Chiquilicuatre i jo crec que Eurovisió s’acaba amb aquest senyor. I ja està bé, perquè és una cosa que regalimava fins i tot mal gust. Jo m’ho havia mirat moltes vegades, però més per riure que per respecte. Cap respecte per Eurovisió.
La cançó té un toc eurodisco
Sí, havíem parlat de l’eurodisco, del northern soul … de música negra, que en definitiva és on van a parar molts músics quan se senten buits per dins. Els orígens passen sempre per Àfrica, no només en la música sinó també en la pintura i fins i tot en el naixement de la humanitat. A Talking Heads i a tota aquesta gent també els ha passat, quan te n’adones estàs al llac Tanganika, en pilotes i tocant dos pals. I la cosa sona.
A la cançó Petición hi ha uns cors Petición dabadabadá
Augusto Algueró i tots aquests trossos de músics feien bandes sonores per a pel·lícules que no anaven gaire enlloc, però eren músiques molt entranyables i que quedaven molt arrapades al cervell rèptil de les persones.
¿Trobes que en el pop hi falta sentit de l’humor?
No crec que sigui una qüestió només del pop. Jo estic en contra de la gent que es pren massa seriosament, perquè em sembla absolutament ridícul. L’humor a mi em serveix per negociar la realitat, és com un lubricant, perquè, si no, la realitat et dóna pel cul sense lubricant i sempre fa una mica més de mal.
En què s’assembla fer un programa de ràdio i cantar en un grup de pop?
En el fet que tens un micròfon davant per explicar les teves mogudes. De tota manera, a mi sempre m’agrada diferenciar el que faig com a músic i el que faig com a humorista d’un programa de ràdio. No em puc amagar de mi mateix, però no t’has d’empassar qualsevol de les coses que jo faci. Són formats molt diferents, però és una mateixa necessitat d’expressió.
¿Això del “pop dur” us ho vau inventar vosaltres?
Sí, perquè venim del punk i del rock, i quan vam decidir fer cançons populars, cançons que la gent pogués xiular, no volíem renunciar a una determinada actitud en els directes i a l’hora d’escriure les cançons, per això vam posar que era pop dur i de tant en tant encara ens ho recorden. “Pop dur” és guai.
LA BANDA MUNICIPAL DEL POLO NORTE
SALA ZERO
SANT MAGÍ, 12 (TARRAGONA)
Divendres 4. 22 h. 6-8 €
