No caguis arengades, que són salades
EL PRODUCTE
Arengades
No caguis arengades, que són salades. Les sardines seques, peix objecte
Volem estar prims, però mai secs com una arengada. Maltractem el tió perquè les allunyi de la festa. Les sardines seques, reines de la Quaresma, no tenen bona fama en l’imaginari popular. A la postguerra se les venerava, ja que eren l’alegria de les sempiternes verdures bullides, de les paupèrrimes patates aixafades i dels avorrits enciams de cada dia. Ara, que tenim massa de tot, se’n venen poques. Han quedat relegades a peix objecte, com a decoració a les bacallaneries, ben arrenglerades, en caixes rodones.
LA IDEA
Tractament de bellesa
Després, a ballar amb col, nous i raïm i una bona llesca de pa torrat
L’arengada té el seu orgull, i exigeix un tractament d’estrella. Primer, dos dies d’immersió en banyera de llet, a l’estil Cleopatra; un massatge muscular i peeling, per retirar-ne escates i pell; una depilació amb pinces, per acabar amb les espines més fines. Una bassa d’oli, fins al moment de sortir a l’escenari a ballar. La pista de ball serà una bona llesca de pa torrada. Les parelles del ball: tomàquet ratllat, nous i raïm fresc. Els aplaudiments seran sonats. Si voleu un bis, acompanyeu-la de col passada per la paella.
L’ACTIVITAT
Tàpias variades
Les receptes dels oients, en un llibre de Cossetània
Un dels meus plaers secrets és dutxar-me amb en Pere Tapias. Tot i que no em molestaria, ja s’entén que ho dic en sentit figurat. Els caps de setmana m’agrada llevar-me més tard, dutxar-me lànguidament i, mentre m’unto amb crema hidratant, com si fos una arengada, escoltar Tapias variades, el seu espai de Catalunya Ràdio. Em dol perdre-me’n episodis, però ara en puc recuperar, si més no, les receptes al llibre del mateix nom editat per Cossetània. Hi trobareu una magnífica representació d’arengades.
