CRÍTICA DE CINEMA
Cultura 02/10/2015

El apóstata

**** Direcció: Federico Veiroj Guió: F. Veiroj, Á. Ogalla, N. Saad, G. Delgado. 80 min. Espanya (2015). Amb Álvaro Ogalla, Bárbara Lennie, Vicky Peña Per als que gaudeixin de personatges únics com a guies vitals

Paula A. Ruiz
1 min
El apóstata

A El apóstata, l’uruguaià Federico Veiroj ens parla d’Espanya com un jove que dóna voltes sobre si mateix, a la recerca d’una meta utòpica com és l’apostasia en un lloc on la fe catòlica està tan arrelada com el fàstic davant un futur sempre a les portes però que mai arriba. En els últims anys, el cinema de les noves generacions de directors espanyols ha treballat aquesta idea de la paràlisi ( Pas à Genève, del col·lectiu Lacasinegra, o el curt Pueblo, d’Elena López Riera) i Veiroj posa cara i ulls al bloqueig, en un film sobre un noi que s’arrossega per la vida (magnífic Álvaro Ogalla, un rostre picaresc que reflecteix una bonhomia d’una altra època) com si fos un divertit Quixot contemporani en lluita contra els seus miratges, incapaç de redreçar la seva existència i que troba en la transgressió l’única via per posar fi a la seva erràtica quotidianitat. Buñuel o Carlos Saura s’invoquen com a pares putatius del protagonista, però Veiroj fuig dels referents fàcils: El apóstata és ni més ni menys que un film capritxós sobre les alegries de sentir-se confós. |

stats