E agora? Lembra-me

E agora? Lembra-me ha de ser considerat un adveniment fílmic inusual: una obra mestra sorgida de la confluència d’una lucidesa desbordada i una conjuntura desesperada, la lluita del cineasta Joaquim Pinto contra el virus de la sida i l’hepatitis C. Una batalla filmada en la intimitat i reconvertida en colossal reflexió sobre la civilització i l’existència en majúscules. En termes comparatius, som davant d’un contundent correctiu contra L’arbre de la vida : on Terrence Malick s’estavellava contra un cristianisme de llibre, Pinto s’allibera de tots els dogmes, component un maremàgnum de filosofia, història, sociologia i sentiments. Vet aquí un film sobre la història dels virus i sobre el virus de la història. Una pel·lícula concebuda amb l’ambició d’aquell que aspira a esbrinar els grans misteris de la vida; parida amb la humilitat d’aquell que sap que l’amor és pura entrega, i il·luminada amb la discreta rotunditat d’aquell que expressa la seva visió del món sense amagar res, aferrat als seus grans tresors: una dignitat imponent i el seu (agònic) fil de veu. |