CRÍTICA DE CINEMA
JOAN PONS

El abuelo que saltó por la ventana y se largó

** Direcció i guió: Felix Herngren (novel·la: Jonas Jonasson). 114 min. Suècia (2013). Amb Robert Gustafsson, Iwar Wiklander, David Wiberg. Per a espectadors que passen d’obrir-se un pla de pensions

Què és exactament aquesta pel·lícula? ¿Un encreuament entre El arte de volar (el magnífic còmic de Kim i Altarriba sobre un avi que recorda tota la seva vida mentre salta de la finestra d’un asil) i Bad grandpa (la gamberrada de Jackass)? ¿O bé una fusió entre Forrest Gump (la història del segle XX en caricatura) i l’anunci aquell del iaio rodamón de la cadira d’Ikea? Aquesta comèdia nòrdica és tan particular que descol·loca. Potser perquè el seu sentit de l’humor no discrimina: hi ha gags barroers i dards sarcàstics, situacions ben construïdes i plantofades infantils. Un totum revolutum força estrany que avança i convenç a rampells. És probable que aquesta tonalitat tan canviant impedeixi establir un centre de gravetat clar d’un film que parteix d’una idea força interessant: que un avi fugi del geriàtric saltant per la finestra planteja una ruptura de les convencions a partir de la qual tot és possible. Maletes carregades de milions? Endavant. Persecucions amb motoristes unineuronals? Vinga. Policies dropos? Per què no? Ai, si tot hagués estat més lligat...