Un univers per descobrir
Engega el 13è Xcèntric al CCCB, on cada sessió és una experiència única
L'Xcèntric és una de les joies de la cultura viva de Barcelona. Amb més de deu anys de trajectòria, la programació cinematogràfica del CCCB s'ha consolidat com un espai per descobrir aquells directors que viuen el cinema més enllà de les convencions. Com ens recorda Gloria Vilches, la seva coordinadora, l'Xcèntric és també un al·licient en temps de crisi per als joves cineastes, ja que demostra com es poden fer obres inquietes i creatives lluny dels models de producció industrial. Repassem algunes claus per endinsar-nos en aquesta edició.
EL SUPORT ÉS EL MISSATGE
L'experimentació amb el cel·luloide i les seves possibilitats formals, l'apropiació de materials aliens per generar nous significats o la reivindicació del rodatge en súper 8 i 16 mm són constants en aquest altre cinema que reivindica l'Xcèntric. La master class inaugural d'avui d'Antoni Pinent, un dels noms de referència del cinema experimental al nostre país, gira al voltant de la teoria i pràctica d'aquest cinema del remuntatge.
I com que sempre queden obres per veure de l'enyorat Chris Marker, l'Xcèntric projecta la versió restaurada de Lettre de Sibérie (02), un dels títols fundacionals del cinema-assaig, i Si j'avais quatre dromadaires, una de les seves peces menys conegudes on, com a La jetée, treballava des del fotomuntatge. També tindrem ocasió de veure Portrait of Jason (03), de la pionera del cinema independent nord-americà Shirley Clarke. La directora de la imprescindible The cool world filma al seu apartament del Chelsea Hotel el retrat d'un xapero negre en una obra de culte que Ingmar Bergman admirava profundament.
L'Xcèntric també ens (re)descobrirà alguns noms. Robert E. Fulton, que entenia la vida i el cinema com una aventura. Abans de morir en un accident amb la seva pròpia avioneta va rodar una sèrie d'obres des de l'aire. Robert Gardner, que va filmar a la ciutat índia de Benarés Forest of bliss (1960) (01), que, segons la consideració del premi Nobel Seamus Heaney, "supera el sentit documental i toca el sentit visionari". Arthur Lipsett, que armava uns films-collage sobre la deshumanització de la societat de consum i amb un treball amb el so que va merèixer elogis de Stanley Kubrick i George Lucas. I moltes directores que han trobat en el cinema el seu espai propi, o la càmera pròpia, per desenvolupar retrats i diaris íntims, com Margaret Tait, Marie Menken i Ute Aurand.
Actualment hi ha un cinema espanyol (i català) que es mou cada cop més pels circuits alternatius. L'Xcèntric li fa un lloc amb les sessions dedicades als curts de Lois Patiño, cineasta recentment guardonat al Festival de Locarno per Costa da Morte ; Banderas falsas, de Carlos Serrano Azcona, sobre els moviments socials de tota mena al carrer, i El modelo, de Germán Scelso, un treball que no estalvia la incomoditat a l'espectador.
Al llarg de la història del cinema s'han utilitzat recursos propis de la ciència per acostar-se a l'abstracció i al fantàstic o per explorar realitats més enllà de les que percebem a ull nu, com demostren la sessió d'antologia històrica Science friction ; les Descàrregues escòpiques de Paul Sharits i Carl E. Brown, experiències radicals lligades a l'epilèpsia, i Animals que de lluny semblen mosques, dedicada als cineastes contemporanis portuguesos João Maria Gusmão i Pedro Paiva.
XCÈNTRIC
CCCB (MONTALEGRE, 3, BARCELONA)
Fins al 23 de març del 2014
www.cccb.org/xcentric
