ESCENES
BELÉN GINART

Xavier Bobés: “Em sento millor fent un espectacle per a cinc persones”

De petit li deien que tenia el cap als núvols; ara viu al món del teatre d’objectes. La seva última joia, per a cinc espectadors, recala a Girona. Al gener torna a Barcelona, on la va estrenar

Xavier Bobés. / PERE TORDERA Zoom

El teu últim espectacle, Cosas que se olvidan fácilmente, és singular per moltes raons. Una d’important és l’aforament: cinc espectadors per funció.

Sí. Venia d’una proposta molt gran que no havia sortit com jo hauria volgut per limitacions de producció, així que no tenia mitjans i vaig decidir centrar-me en la meva essència, la manipulació, i fer-la al voltant d’una taula per afavorir el diàleg íntim amb el públic. No podia haver-hi més de cinc espectadors.

Havies fet mai res semblant?

No, és l’espectacle de format més petit que he fet. Amb cinc persones crees un tipus de vincle molt diferent. És un espectacle no només visual, també hi incorporo el tacte, el gust, l’olfacte, les percepcions del públic.

Una proposta així pot ser rendible?

El que faig és oferir diverses funcions al dia, i més dies d’actuació. Em sento molt millor fent un espectacle per a cinc persones que un de més gran lligat a una subvenció.

Què volies explicar?

Sempre treballo a partir de famílies d’objectes, i en aquest cas són fotografies d’entre els anys 40 i 70. Són objectes que retraten una època i a partir d’aquí he fet un collage de records que són els de tots. I tots hem estat algun cop asseguts en una taula amb els nostres pares o avis remenant fotografies antigues, però ara aquesta experiència s’està transformant.

Vas estrenar l’espectacle al Grec, el portes al Temporada Alta, s’ha vist a Manresa; com està funcionant?

Molt bé, tinc actuacions fins al febrer i ja s’està teixint una gira per a l’estiu. Ja l’han vist 300 persones. A més de festivals i teatres, me’l demanen particulars, per exemple per oferir-lo com a regal d’aniversari. Una idea que m’agrada molt.

Com has anat definint el teu llenguatge?

Al Col·legi de Teatre vaig estudiar el mètode Lecoq: tu mateix generes el material per parlar del que vols parlar. Tenia 20 anys i ganes de parlar de moltes coses. A poc a poc vaig anar trobant el meu lloc, amb experiències com la companyia La Vuelta, l’Àreatangent i el suport cabdal de gent i iniciatives com L’Animal a l’Esquena, el Temporada Alta, el TNT o el Mercat de les Flors.

Fa 20 anys que vas començar. Què ha canviat en aquest temps?

Al principi tot era molt intuïtiu i la manipulació era molt naïf, més vinculada a la figura antropomòrfica. Després he anat aprenent quins són els eixos del meu treball: la memòria, l’objecte, la manipulació.

Et costa explicar la teva feina?

Em sento molt proper a la dansa i al moviment. En les meves propostes hi ha un treball estètic, instal·latiu i objectual molt important, però mai imagino l’objecte estàtic, sinó sempre en moviment: sóc un manipulador d’objectes.

Expliques històries?

Els objectes em serveixen per exposar una dramatúrgia que per a mi és més poètica que textual o narrativa. Proposo impressions que fan viatjar l’espectador cap a un lloc o un altre en funció del seu bagatge.

¿Des d’on vols que et llegeixi l’espectador?

L’espectador pendent de trobar un sentit al que explico es pot sentir frustrat. Puc ser contradictori, treballo amb paràmetres com la repetició i l’acumulació que no segueixen un circuit mental, que busquen la sorpresa i una experiència lligada a la percepció, al joc.

Quin tipus d’objectes utilitzes?

Jo no sóc titellaire ni constructor, per això sempre parteixo del reciclatge. Treballo amb objectes que tenen una memòria, són objectes vells i bells, amb dedicació, fets a mà. Transmeten molt més del que podria fer-ho un objecte fet en una cadena de procés.

Què li demanes a un objecte per incorporar-lo a un espectacle?

Que em permeti retratar-me a mi i als que m’envolten en relació a aquests objectes, que deixen empremta i, per això mateix, ens fan de miralls.

És a dir, t’interessa la memòria que transmeten.

M’agraden els objectes trencats, que són testimonis muts de nosaltres mateixos, de com som. Una de les meves inspiracions és la lectura, i podríem dir que l’objecte per a mi és com la magdalena de Proust. |

'Cosas que se olvidan fácilmente'. Creació, direcció i interpretació: Xavier Bobés Casa Pastors (Girona) / Mercat de les Flors (Barcelona) Del 4 al 8 i de l’11 al 15 de novembre / del 2 al 8 de gener