Vulcania

Una comunitat aïllada en una zona rural i fora del temps, temerosa d’allò que hi ha més enllà de les parets que habiten. Una elit que exerceix el poder des de les ombres, mantenint el poble en la ignorància... L’empremta d’ El bosque de M. Night Shyamalan, i la de totes les al·legories fantàstiques i relats distòpics haguts i per haver, es deixa veure en l’ADN de Vulcania. L’ opera prima del cineasta d’origen argentí José Skaf no pot escapar dels tòpics, però tot allò en què la pel·lícula fa curt d’originalitat ho compensa amb un posat digne i amb una serietat que, per fortuna, no arriba a l’afectació: els seus esforços es dediquen a esprémer els recursos de la producció per fer versemblant un microcosmos anacrònic que sembla un miratge distorsionat de les colònies tèxtils i industrials que poblen el paisatge de Catalunya. Però aquest univers propi queda coix, potser perquè la veu cinematogràfica de Skaf encara s’està formant i no acaba de donar a la pel·lícula aquell timbre engrescador i il·lusionant que la tregui de la zona grisosa de la correcció. |