ESCENES
BELÉN GINART

Viladecans, 25 anys d’escena al carrer

El festival de teatre i animació invoca nostàlgia i futur per celebrar el seu primer quart de segle

El Festival Al Carrer de Viladecans va néixer amb una clara vocació reivindicativa: potenciar les arts escèniques en un municipi on ni tan sols hi havia teatre. El que possiblement no s’esperaven els seus impulsors és que, un quart de segle més tard, seguiria viu i s’hauria convertit en una cita imprescindible del calendari cultural de la localitat. Avui arrenca la vint-i-cinquena edició del festival, que aplegarà fins al diumenge 82 actuacions de 41 companyies.

La nostàlgia dels grans moments viscuts al llarg d’aquests anys i la mirada cap al futur es barregen en el disseny de la programació d’aquest any, confegida per l’equip responsable de l’Atrium Viladecans, dirigit per Jaume Antich, i la regidoria de Cultura de l’Ajuntament. Perquè, al llarg d’aquests 25 anys, el municipi s’ha dotat d’un gran equipament escènic, l’Atrium. Els seus espais exteriors agafen protagonisme com a escenaris de les actuacions del Festival Al Carrer, que ha replantejat la distribució dels espectacles per millorar-ne la visibilitat.

El públic més fidel del festival es podrà retrobar amb algunes companyies i muntatges que hi han fet història. En són bona mostra els Markeliñe, amb el seu Carbón Club, “una sàtira entre el Bronx i el món de la Mina”, segons definició de Jaume Antich; la Factoria Mascaró, present amb Oníric ; i Xarxa Teatre, un grup que ha presentat a Viladecans tots els seus muntatges i ara hi torna amb Papers!

El Festival Al Carrer vol ser un termòmetre de les arts escèniques catalanes a l’aire lliure, i en aquesta mirada al present i al futur dels espectacles de carrer autòctons s’hi inscriu la presència aquest any de propostes com Despistats, un duo impossible entre Pepa Plana i Toti Toronell; Marabunta, la magnètica conjunció de forces entre Guillem Albà & The All In Orchestra (3); Pelat, de Joan Català, “que amb una biga i un cubell crea un imaginari fantàstic”, diu Antich; Heart wash, de la companyia Mar Gómez; L’home que perdia els botons, de Circ Pànic; i L’home roda, de Karoli (2). El 22% de creixement del pressupost en relació amb el de l’any passat (fins a un total de 180.000 euros) ha permès la notable presència en el programa de companyies internacionals, principalment franceses, i de la resta de l’Estat. Antich recomana no perdre’s A l’ombre de Coré, de la companyia Bakhus, una proposta en què dos ballarins de danses urbanes interactuen amb projeccions; les “acrobàcies inaudites” de la companyia Isis (1); Le reveil des vilains, a càrrec de Les Frères Carton; la cercavila festiva Kadoun’ga cala, de Les Carnibals; i el Hand to bike, dels canadencs homònims, especialistes en acrobàcia sobre bicicleta. En aquest viatge guiat per les propostes més destacades del festival, Antich s’entreté en dos espectacles de companyies d’altres comunitats autònomes: Walkman, dels bascos Ganso & Cía, coproduïda pel festival, i Typical, en què els murcians Nacho Vilar Producciones reten homenatge a l’entranyable manera de fer vacances dels espanyols des de fa algunes dècades: familiars, amb cotxes modestos i plens a vessar de gent poc avesada a viatjar. D’aquells que, de ben segur, més d’un dels espectadors del primer Festival Al Carrer va arribar a conèixer de primera mà.|

Festival Internacional de Teatre i Animació Al Carrer Diferents espais (Viladecans). Del 4 al 6 de juliol. Gratuït. Trobareu més informació a: www.alcarrerviladecans.com