Direcció: Robert Zemeckis. Guió: John Gatins. 138 minuts. Estats Units (2012).Amb Denzel Washington, Kelly Reilly, John Goodman.
El títol del nou film de Robert Zemeckis podria portar a la confusió: ni Denzel Washington és el Cary Grant de Només els àngels tenen ales (1939) ni Zemeckis ha fet la versió melodramàtica d'Aterra com puguis (1980), tot i que és impossible no pensar en el protagonista d' El vuelo dient-se allò de "Vaig triar un mal dia… per no deixar de beure". I és que la pel·lícula, en comptes d'explicar les inquietuds d'un pilot quan l'avió pren el vol, aborda la caiguda lliure d'un home en un mar d'alcohol. Material, doncs, molt vulnerable.
No és tan delicada la mirada de Zemeckis sobre el seu protagonista. El director tira de clixé a l'hora de mostrar amb tràvelings d'estrella del rock els moments més alcohòlics del personatge; i en els més baixos assenyala Déu com l'únic camí possible cap a la redempció. El gran problema d' El vuelo , però, és que ningú li digués abans al protagonista allò de "si beus, no condueixis"... i encara menys pilotis un avió! I la imatge més terrible, la que constata que els Estats Units són un país d'excessos: ¿de debò serveixen tot aquest alcohol als minibars dels hotels?
