Ulrich Seidl: "Utilitzo la realitat per crear films molt artificials"
Un habitual dels festivals de cinema més importants del món, Ulrich Seidl no deixa a ningú indiferent amb la seva meticulosa observació dels rituals i costums de la societat austríaca. A la trilogia Paraíso, Seidl dirigeix la seva mirada indiscreta cap a tres dones que cerquen la felicitat als indrets més impensables.
Quin va ser l'origen de la trilogia Paraíso
La idea original era fer una única pel·lícula amb tres capítols sobre les tres dones d'una família que marxaven de vacances i intentaven trobar respostes als seus anhels. Però quan vaig arribar a la sala de muntatge i em vaig trobar amb 90 hores de filmació, vaig adonar-me que era millor fer tres pel·lícules.
La trilogia ens acosta a la realitat amarga i quotidiana d'aquestes dones.
El patiment dels personatges és colpidor. Per mi, era fonamental que l'espectador s'identifiqués amb les protagonistes. Tots formem part de la mateixa societat i crec que ens hem de responsabilitzar del que passa al nostre voltant. De fet, crec que les meves pel·lícules no serien considerades pertorbadores o provocadores si nos fos perquè la gent s'hi veu reflectida.
Els seus films juguen amb el realisme i esbossen un cert estranyament. Quin mètode utilitza per aconseguir-ho?
Treballo amb un guió que descriu situacions, però no conté diàlegs. Les escenes són improvisades pels actors, tant pels professionals com pels amateurs, després d'un treball de preparació en què els demano que s'esforcin per actuar amb naturalitat. Trobar l'actriu o l'actor adequats per al paper és un factor clau. No qualsevol actriu estaria disposada a exhibir-se davant la càmera com ho fa Margarete Tiesel a Amor . Filmo les escenes en ordre cronològic i deixo oberta la possibilitat de modificar el curs de la història. D'altra banda, els escenaris també juguen un paper crucial. A Amor i a Esperança , el complex turístic i el campament juvenil per aprimar-se funcionen com autèntics personatges. Utilitzo la realitat per crear films molt artificials.
També són films plens d'un humor molt negre.
Al meu cinema, l'humor sorgeix de l'absurditat del món real. La dificultat radica a acceptar aquest element còmic com a part intrínseca de la nostra existència. En el meu cas, també l'utilitzo per compensar el contingut tràgic de les meves pel·lícules.
Les relacions de poder entre persones i entre nacions són un dels temes centrals de la seva obra. Què en pensa de les actuals tensions entre l'Europa del nord i la del sud?
Els meus films funcionen com a miralls de la societat, són films polítics. A la meva pel·lícula Import/Export vaig retratar el funcionament del món laboral europeu. M'interessava estudiar la dramàtica lluita dels que busquen una feina digna. Tinc la impressió que les meves pel·lícules podrien estar ambientades a qualsevol país d'Europa. Al final, tot està relacionat amb els mecanismes del món capitalista en què vivim, on l'únic motor del sistema és la cerca del benefici econòmic. Durant 20 anys, els polítics han cedit les seves responsabilitats als homes de negocis i el resultat ha estat la crisi que estem vivint.
