Tweedy: “Un dels trets de Wilco és que tots tenim altres projectes”

¿Com va sorgir la idea de treballar en un disc [Sukierae

L’any passat l’Spencer i jo vam muntar les cançons del disc de Mavis Staples [ One true vine, 2013]. Ens ho vam passar molt bé i em vaig adonar que s’havia convertit en un gran músic d’estudi. Llavors havia començat a treballar en cançons que no sabia si serien per a Wilco o per a alguna altra cosa i al final van acabar adquirint la seva pròpia identitat. De fet, un dels trets de Wilco és que tots tenim altres projectes.

¿Ja tocàveu junts a casa de manera habitual?

Sí, és una mica una extensió del que fem a casa. Diria que l’Spencer ha tocat la bateria des que tenia gairebé tres anys.

Ell pertany a una altra generació. ¿Potser li agrada una música diferent de la que fas o t’agrada?

No, els meus dos fills han crescut en un ambient musical molt obert i comparteixo amb ells molta música que no han escoltat abans. Sóc un gran consumidor de música, m’agrada escoltar coses noves constantment i no crec que em puguin atrapar fàcilment [riu]. Potser en saben una mica més de hip-hop, però res més.

L’Spencer acaba de fer 19 anys. ¿Vol dedicar-se a la música?

Crec que vol seguir-ne fent. S’ha matriculat a la universitat però encara no ha començat, s’ha agafat un any sabàtic per viatjar amb mi, promocionar el disc i veure una mica de món.

Sukierae, el títol del disc, és el sobrenom de la teva dona, Sue Miller, que mentre fèieu el disc passava per problemes de salut. ¿És un disc sobre la família? Sukierae

No diria que va sobre la família però sí que hi té moltes connexions, per a l’Spencer i per a mi, òbviament, i també crec que per al seu germà petit i la meva dona. Involucrar la família en un disc és una cosa nova. Però, tot i que algunes cançons tenen aquest element, no les vaig escriure pensant-hi específicament.

¿És difícil compaginar la vida en família amb el fet de tocar en un grup famós i anar de gira pel món?

No, no ho crec. Penso que sóc la mateixa persona a casa que quan sóc a la carretera. Potser és complicat per a molta gent i probablement també ho hagi sigut per a mi en algun moment, però penso que la meva vida és millor si puc acostar aquests dos mons. Viatjar i ser lluny de casa és difícil per a tothom, però no ho considero incompatible.

¿La teva dona ha tingut un paper important a l’hora de poder conciliar aquestes dues facetes?

Sí, esclar. La relació no funcionaria si ella no fos tan comprensiva, si no m’hagués donat suport o no hagués sigut capaç d’afrontar les separacions i tot plegat. La meva dona tenia un club de rock [el Lounge Ax, a Chicago] i ha estat envoltada de música durant tota la seva vida, per això penso que sempre ha entès molt bé els sacrificis que havíem de fer. No sé com funciona per a la resta de la gent que té una feina que absorbeix tant de temps i energia com aquesta, però fem un gran equip… i els nens no coneixen res més [riu]. El que saben és que durant un temps el seu pare és fora i que quan torna és molt per casa.

Teniu una cançó del disc a la banda sonora de Boyhood

Crec que s’hauria d’haver dit Motherhood, perquè trobo que el personatge que més captiva és el de la mare. Em va agradar molt, però no la vaig veure pensant que sóc pare, potser vaig pensar més en el fet que la meva dona i jo hàgim sigut capaços de continuar junts.

A la pel·lícula hi ha un moment en què el pare posa una cançó de Wilco al fill i es fa evident l’esquerda generacional. ¿Et va passar pel cap que Wilco potser s’hagi convertit ja en un grup de música per a adults?

No, la pel·lícula em va agradar, però potser no em va afectar d’una manera tan profunda. Simplement vaig pensar que en aquella escena el pare s’està esforçant per crear algun lligam amb el seu fill.

Tweedy. Banc Sabadell 16è Festival del Mil·lenni L’Auditori (Barcelona). 21 h. 22-50 €. The Tweedy Band inclou Jim Elkington (guitarra), Darin Gray (baix) i Liam Cunningham (teclats).