True detective T2

¿Segona temporada de True detective sí o no? Un sol capítol de la nova entrega de la sèrie de Nic Pizzolatto ha bastat perquè es generessin discussions en aquest sentit. Si la primera remetia a l’imaginari del Southern gothic, aquesta entronca amb una tradició encara més rica: la de la literatura i el cinema negre, des dels clàssics de Hammett i Chandler i les novel·les de James Ellroy fins a films com Chinatown o el més recent Puro vicio, que han convertit els paisatges de Los Angeles en el marc del capitalisme corrupte i depredador. Quins senyals d’alarma s’han disparat, per tant, en aquest primer episodi? Un dels trets identificatius de True detective són els personatges turmentats fins a dir prou. El sentiment tràgic de la vida és, a més, una de les característiques del noir. Però al primer capítol de la nova temporada aquest fatalisme està subratllat de tal manera (la protagonista femenina es diu Antígona, un dels personatges masculins té les ferides del passat visibles a la pell, l’altre ofega en litres d’alcohol els seus patiments) que un no sap si prendre-s’ho com un signe d’autoconsciència, com a ganes de portar la tragèdia fins al límit del ridícul o com una simple falta de mesura de Pizzolatto. Els pròxims capítols ho diran... |