Transparent

**** La primera temporada de Transparent acaba amb un funeral, que convoca el passat de la majoria dels protagonistes: reapareixen amics, es reactiven amors, i fins i tot el Josh, el germà mitjà de la família protagonista, descobreix que té un fill adolescent. El primer capítol de la nova temporada comença amb un casament i, a priori, tot de projectes de futur: un nou matrimoni, un embaràs, una reafirmació de la identitat... Una de les sèries revelació de la temporada passada, que semblava disposada a compensar en pocs capítols dècades de dominació de les sitcoms heteronormatives. No només el pare anunciava als seus fills el seu procés de canvi cap a una identitat femenina. La filla gran deixava el marit per anar-se’n amb una dona, mentre que la petita es refugiava en l’ambigüitat de la seva aparença andrògina. Però aquesta creació de Jill Soloway és molt més que la primera sèrie sobre la transsexualitat. Funciona com una gran comèdia dramàtica sobre la família en què es qüestionen constantment els rols i les identitats tradicionals, no només les sexuals. I es beneficia del bon pols de Soloway per a la comèdia, per a la creació de diàlegs irònics i ben construïts, i per a la construcció d’uns personatges que mai es conformen a ser mers arquetips. |