CARA A CARA

Toni Castarnado entrevista Soledad Vélez

La cantant Soledad Vélez acaba de treure el disc 'Run with wolves' (2013) i Toni Castarnado és autor dels llibres 'Mujer y música' i 'Mujeres y música' (66 rpm, 2010 i 2013). Els citem perquè parlin sobre el paper de la dona en el món del rock

SOLEDAD VÉLEZ TONI CASTARNADO Entrevista Zoom

T.C. |Quan et vas iniciar en aquesta aventura de cantar?

S.V. |Li feia els cors al meu pare quan cantava cançons de l'Elvis Presley, de manera que de ben petita ja cantava. Encara avui dia continuo cantant la cançó Can't help falling in love amb cors inclosos. Em transporta en el temps.

Acabes de gravar un nou disc, Run with wolves. Com ha estat l'experiència?

És un disc especial per a mi, té cançons amb molta càrrega emocional i concentrar-me en cadascuna ha estat com pujar una muntanya.

Ara ha sorgit una escena amb noms molt interessants, com Maria Coma, Joana Serrat, Núria Graham o Marina Gallardo. Creus que és necessària una escena com aquesta?

Sóc molt fan de totes elles i amb algunes fins i tot hi tinc relació. Crec que una escena com aquesta és molt important, són dones que a més de ser compositores imposen molt a l'escenari, perquè fugen del convencionalisme femení, de l'estereotip que avui en dia sembla normal. No són dones dolces, ni intenten semblar més boniques a l'escenari. Són dones fortes, amb caràcter i molta projecció. Que consti que no tinc res en contra de les dones dolces en un escenari, és important que hi hagi de tot.

A Xile hi ha dones com Javiera Mena o Francisca Valenzuela. T'hi identifiques?

M'encantaria sentir-me part de l'escena musical xilena, però he començat el meu projecte musical aquí, he recorregut les carreteres, ciutats i pobles espanyols. Em veig fora de Xile, però sóc d'allà i m'encanta el meu país.

Com a dona, com et sents en la indústria musical? ¿Creus que et valoren igual que si fossis un home?

Al principi no hi estava còmoda, perquè no em prenien seriosament. Jo era educada, intentava no molestar, però només aconseguia que m'ignoressin. Llavors vaig comprendre que com a dona i jove no em tractaven igual que als altres i que no comptaven amb la meva opinió. Et trobes de tot, però amb el temps això ha anat canviant, la meva actitud ha anat canviant i si no em respecten o no em tracten com un igual, jo faig que això canviï. Últimament considero que com a músic em tracten de manera justa. Si no és així protesto de seguida, no tolero aquesta falta de respecte.

T'agrada molt la Patti Smith. Què significa per a tu?

És un referent de dona, més que musical. M'agrada la seva feina, però encara m'agrada més la seva presència, la manera com fa les coses i com ha decidit fer-les. Em sento identificada amb la seva manera de ser davant el públic. De gran vull ser com ella.