‘The newsroom’ (T. 3)

Arribats a la tercera temporada, podríem resumir The newsroom com una sèrie sobre la resistència d’un equip de periodistes a les inèrcies professionals dels nous temps. A la redacció d’informatius de la cadena ACN prefereixen ser els segons a oferir una informació abans que refiar-se de Twitter, consideren que la funció del periodisme no consisteix a resultar rendibles de cara als accionistes i són capaços d’anar a la presó per no revelar una font. Els conflictes morals es multipliquen en la recta final de la sèrie d’Aaron Sorkin, de manera que cada episodi concentra no una sinó diverses lliçons d’ètica (i èpica) periodística. A The newsroom l’irritant actitud de superioritat moral per part de la majoria dels personatges no sempre queda compensada pel múscul dialoguístic típic d’Aaron Sorkin. Però aquesta tercera temporada, superior a les anteriors i més emotiva, també apunta cap a una reflexió metatelevisiva final prou interessant. El responsable d’ El ala oeste de la Casa Blanca, que acumula més d’un fracàs en la ficció de petita pantalla ( The newsroom mateix, per exemple), sembla constatar amb cert desencant que, al contrari del que dicta l’imaginari meritocràtic nord-americà, ser el millor no sempre és garantia de triomf.