The kings of summer

Perfecte refrigeri contra les calors de l’estiu, The kings of summer funciona com una llaminadura pop 100% nord-americana. Seguint els patrons estètics de l’ indie més ensucrat, la pel·lícula gestiona amb eficàcia una dinàmica combinació de comèdia esbojarrada i drama melancòlic. Un equilibri sobre el qual Jordan Vogt- Roberts construeix una emotiva història d’amistat amb ingredients ben coneguts: angst adolescent, camaraderia masculina, famílies disfuncionals (l’ombra de Spielberg és allargada), la natura com un oasi de llibertat i l’obligada pèrdua de la innocència. El film no amaga el seu deute amb la literatura de Mark Twain. De fet, que gran part de l’acció transcorri enmig del bosc dota el film d’una qualitat intemporal: un escenari en el qual els nous Tom Sawyer i Huck Finn poden fer realitat els seus somnis de joventut. La pel·lícula té problemes per encabir en el seu discurs la referència al transcendentalisme americà -que va de Walt Whitman a Terrence Malick-, però aquest entrebanc no fa descarrilar un film discretament encantador.