MÚSICA
Cultura 30/05/2014

The Pixies: “És meravellós tenir una segona oportunitat”

Els influents The Pixies presenten avui divendres al Primavera 'Sound Indie Cindy' (2014), el primer àlbum amb cançons noves des del 1991. En parlem amb el seu bateria, David Lovering.

Borja Duñó Aixerch
3 min

Quan us vau reunir per primera vegada l’any 2004 ja vau tocar al Primavera Sound. ¿Recordes aquell concert al Poble Espanyol?

Sí, aquell va ser un dels millors concerts que hem fet mai. No recordo qui més tocava, però ens ho vam passar molt bé, va ser un festival meravellós i tothom ens continua dient que és un dels deu millors concerts que hem fet mai.

Des d’aleshores heu tornat diverses vegades. L’any passat, a Madrid, es revenien les entrades per 150 €.

No ho sabia, suposo que som força populars, però d’altra banda em sap greu que la gent es gasti tants diners per nosaltres.

Com estan funcionant en directe les cançons d’ Indie Cindy

Les vam començar a tocar el setembre de l’any passat. Des d’aleshores n’hem estat tocant de quatre a sis cada nit i en aquest temps han millorat molt. A més, el públic cada vegada les coneix més i cada vegada hi ha més gent que les canta als concerts.

Paz Lenchantin (A Perfect Circle, Zwan) és qui toca el baix actualment amb vosaltres. És la segona baixista que passa pels Pixies després que marxés Kim Deal.

Quan la Kim Deal va marxar li vam oferir el lloc a la Kim Shattuck [The Muffs] però només per a una gira. La Paz és una baixista increïble, té una veu meravellosa i és una persona fantàstica; la gent l’estima, es porta molt bé amb el públic i toca tan bé que de vegades penso que em farà avergonyir a l’escenari.

¿Podria arribar a ser un membre de ple dret al grup?

No sé si es podria dir així, però tots volem que s’estigui amb nosaltres per molt de temps.

Per què se’n va anar Kim Deal? ¿Es pot explicar?

M’agradaria poder-ho explicar, però simplement estàvem a l’estudi gravant el nou disc i després de fer unes cinc cançons ens va dir que no estava segura de voler seguir amb els Pixies. No li vam preguntar res més, simplement ens va agafar un atac de pànic. Vam pensar: “Què farem ara?” Però li desitgem el millor i sempre serà benvinguda al grup.

Per què vau decidir publicar tres EP en comptes de treure el disc des d’un bon principi?

Quan vam decidir fer música nova només havien de ser quatre cançons, és a dir, un EP, però després en vam començar a escriure més i més. Crec que va ser idea del nostre management fer un EP 1 sense dir a ningú que després hi hauria un EP 2 i un EP 3. Penso que ha estat una bonica sorpresa per a la gent.

Ja sabíeu que tot aquest material acabaria formant un nou disc?

Sí, la idea era publicar un disc al final.

Hi haurà més discos dels Pixies?

Ara mateix estem concentrats en el que acabem de publicar, però estem disfrutant tant que fer-ne més no hauria de ser un problema. Si quan ens vam separar m’haguessin dit que els Pixies tornarien el 2004 i que deu anys més tard ens ho estaríem passant tan bé... És meravellós tenir una segona oportunitat i penso que ara ho apreciem més que aleshores.

Heu tingut una enorme influència en el rock dels últims 20 o 25 anys. Per què creus que ha estat així?

Tot el que puc dir és que molts grups com Nirvana i Radiohead ens han citat com a influència i és bonic tenir aquest reconeixement, però penso que és simplement que les cançons són bones, això és tot.

Què en penses de les lletres de Frank Black?

No et podria contestar perquè no m’hi fixo, ni en les d’ell ni en les de cap altre grup. Utilitzo algunes parts de les lletres per guiar-me, però no sé què diuen, em passa com amb qualsevol altra cançó que escolto a la ràdio [riures].

Continues fent de mag?

Sí, i tant. Ho segueixo fent i m’encanta, però ara The Scientific Phenomenalist ha hagut de fer una pausa perquè tinc molta feina amb els Pixies. És curiós, perquè he tocat amb els Pixies des de sempre i mai m’he posat nerviós: tocar per a 10.000 persones mai m’ha suposat cap problema, però quan vaig començar a fer el meu espectacle de mag per a només deu persones em posava tan nerviós que no podia parar de suar.

Primavera Sound Parc del Fòrum (BCN). Divendres 30. 22.50 h. The National, Dr. John and the Nite Trippers, Slint, Mick Harvey, John Grant, Slowdive, Lee Ranaldo & the Dust...

stats