The New Raemon: “El que no vam aconseguir Madee ho estan fent aquests nanos”

The New Raemon -és a dir, Ramon Rodríguez- no para. Oh, rompehielos (2015) és el seu cinquè disc en solitari i el quinzè sumant tots els seus projectes. Durant aquest temps ha col·laborat amb companyies de dansa i de teatre, ha publicat el còmic autobiogràfic Ausencias i en té un altre de mig acabat, ha engegat projectes com Convergència i Unió (amb Maria Rodés i Martí Sales), ha produït discos de Manos de Topo, acompanya el grup de les seves filles, Mourn, com a tour manager i acaba de ressuscitar Madee, que va ser el seu grup principal durant molt de temps.

¿Per què has trigat tres anys a fer aquest disc?

Des que vaig començar a treure discos amb Madee fins al 2012 havia anat encadenant un disc rere l’altre, de vegades dos discos en un any, i arriba un moment en què pots saturar-te. Tinieblas por fin (2012) el vaig fer una mica a destemps i em va costar moltíssim. Estava saturat i per això volia fer altres coses, com el còmic.

¿I Convergència i Unió, el projecte amb Maria Rodés i Martí Sales?

Sí, volia tocar amb altra gent, perquè també m’agrada no tenir el paper principal. Fa anys vaig estar a la companyia de dansa La Intrusa i m’agradava molt perquè jo formava part de l’espectacle però no n’era el protagonista. Sóc molt normal i si algun dia em paren pel carrer em quedo molt tallat, no sé què dir.

No t’agrada la vida de rockstar

És que mai m’he considerat una rockstar, a mi el que m’agrada és fer cançons. Disfruto molt quan faig un concert acústic i la gent és a prop, però no m’agrada la distància que es crea entre el públic i l’estrella de rock.

Recentment, has fet la música de La pols

L’obra em va agradar molt i va ser molt divertit treballar en la banda sonora, però jo no sortia a escena perquè vaig trobar que podia quedar molt Jonathan Richman a Algo pasa con Mary [riu].

¿Per què el títol de Oh, rompehielos

És una idea sobre alguna cosa que t’ajudi a trencar totes les barreres que s’han anat construint al teu voltat, perquè vols seguir endavant. Jo sempre escric quan estic mig enfadat, però aquest és el disc que té un final més positiu, tot i tenir elements de tensió.

Com t’has plantejat el disc?

Com una cosa més personal que musical. Tinc 38 anys, he fet 15 discos i ja és impossible que no soni a mi mateix.

¿Per què a les lletres hi surten personatges d’històries d’aventures?

M’agraden molt els llibres o pel·lícules d’aventures dels anys 40 o 50 i inconscientment van anar apareixent a les lletres per donar un altre aire menys opressiu al disc.

Parla’ns de Mourn, el grup de les teves filles. ¿T’ha agafat per sorpresa que s’hagin convertit en un petit fenomen internacional?

Sí, perquè és un grup que no té ni un any i mig i el disc es va gravar de manera molt rudimentària, sense trampes. Ara acabo de tornar d’Holanda, on han estat fent una gira. El que no vam aconseguir amb Madee ho estan fent aquests nanos [riu]. I a mi em commou veure la il·lusió amb què ho fan, és molt de veritat, com quan vam començar nosaltres. També és curiós que tot això que els envolta -com les bones o males crítiques, que a nosaltres ens preocupaven tant- no els importa gens. Ara el disc sortirà al Japó, anirem a Nova York per Setmana Santa... La Leia té 15 anys, per això les acompanyo i els faig de tour manager.

No els talla que siguis allà?

No, tenim una relació molt curiosa. Amb mi s’ho passen bé perquè saben que poden estar al seu rotllo, sóc un pare bastant modern i permissiu. Elles són persones i jo no puc ni vull controlar-ho tot. Són un grup de xavals la mar de divertit i tranquil i per a ells és una experiència molt guai.

‘Oh, rompehielos’ està publicat per BCore Disc. Ramon Rodríguez actuarà el 8 de febrer amb Madee i amb Mourn, el grup de les seves filles, Jazz i Leia (vegeu pàgina següent).