The Hunt (la caza)

Celebració , de Thomas Vinterberg, no només va ser la primera referència del moviment Dogma, sinó la pel·lícula més citada durant la passada dècada a l'hora de parlar de l'ombra dels abusos a menors i la mala gestió dels draps bruts en el si de les famílies. A La caza , Vinterberg capgira el mitjó i introdueix el motiu dels abusos a infants des de la perspectiva del fals culpable, un mestre acusat erròniament de pederàstia per una nena confosa. A partir del malentès i la inevitable sospita que provoca, el director danès escenificarà la caiguda en picat del mestre, expulsat de la comunitat i convertit en pària indesitjable. Deixant de banda la conveniència d'utilitzar un tema tan sensible com a MacGuffin d'un thriller dramàtic, La caza pot irritar pel dibuix en clau de màrtir del protagonista i pel traç gruixut de Vinterberg, tan efectista com a Celebració . Una història sobre els rumors i les sospites d'una comunitat -inevitable pensar en La calúmnia de William Wyler- necessitava una direcció atenta al detall i el suggeriment, i no entregada al tremendisme dramàtic.