Terminator: Génesis

La cinquena entrega de Terminator ens presenta un Arnold Schwarzenegger ja gran (“vell, no obsolet”, precisa el seu personatge) com a secundari en una pel·lícula que vol ser reboot, actualització, seqüela i homenatge crepuscular de la saga que van endegar James Cameron i Gale Ann Hurd a principis dels 80. Excepte l’exgovernador de Califòrnia, cap dels intèrprets repeteix en aquest film, en què Sarah Connor fa front un cop més a les màquines amb aparença humana que volen exterminar la societat. Génesis aplega tots els defectes del cine de viatges en el temps i de les franquícies massa explotades. L’argument és un garbuix de línies temporals que pretenen explicar massa històries. La pel·lícula no aconsegueix en cap moment reactivar l’atractiu de les primeres: els personatges no tenen carisma (excepte el convincent J.K. Simmons) i l’acció no té cap ganxo. En aquest blockbuster desmenjat i plom, Schwarzenegger fa el paper d’àngel de la guàrdia de la família Connor i de la mateixa franquícia. Les seves dues o tres gràcies amb prou feines salven el film de caure en el tedi més absolut. |