CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

Taxi Teherán

** Direcció: Jafar Panahi. Guió: Jafar Panahi. 82 minuts. Iran (2015). Documental, amb Jafar Panahi. Per a espectadors que creuen en el cinema com un acte de llibertat

poi Zoom

Per comprendre la rellevància política del nou film de Jafar Panahi cal saber que el director iranià compleix condemna des del 2010 per, suposadament, fer “propaganda contra la República islàmica” de l’Iran. La infame sentència limita els moviments del cineasta (no pot sortir del país) i li prohibeix dirigir pel·lícules fins a l’any 2030. Tanmateix, en un valent gest de desobediència, Panahi no ha renunciat a la seva condició d’artista i segueix realitzant films que, tocats per una certa claustrofòbia, reflecteixen el confinament del seu creador. Dit això, i reconeixent l’heroic acte de resistència que conté Taxi Teherán, cal dir que som al davant de, probablement, la pitjor pel·lícula de Panahi, que substitueix la urgència del seu cinema per una precipitació tosca, on la força de la sublevació aniquila qualsevol matís. Decidit a condensar tots els mals de l’Iran actual en un viatge en taxi pels carrers de Teheran, Panahi, que s’interpreta a ell mateix, entrega una didàctica i tòpica col·lecció de llocs comuns sobre el descarrilament d’una societat corrompuda per la falta de llibertat. |