Sun Ra Arkestra, faraons del ‘free jazz’

La carrera espacial que els Estats Units i l’antiga Unió Soviètica van mantenir entre el 1957 i el 1975 va crear una gran curiositat i fascinació sobre l’espai exterior, sobre possibles formes de vida extraterrestre. El cinema, els còmics i la literatura anaven plens d’històries fantàstiques i de ciència-ficció. I en el camp de la música popular, la llavors primitiva experimentació amb l’electrònica representava una altra carrera espacial: la de la connexió amb el futur del so. Va ser llavors quan el músic de jazz Sun Ra, vingut del planeta Saturn gràcies a un procés transmolecular, va tenir la visió d’usar una big band de jazz, un format que no era gaire popular en aquella època, per desenvolupar una mena de hard bop còsmic, esotèric, futurista i teatral. Així, quatre anys abans que els russos posessin en òrbita el satèl·lit Sputnik, Sun Ra va crear el 1953 l’Arkestra, una formació variable i flexible en la qual els músics lluirien vestits d’inspiració egípcia. El plantejament era excèntric però lliure i permeable a tot tipus d’experimentacions musicals. Sobre l’escenari podrien arribar a ajuntar-se 30 músics i ballarins en un espectacle festiu i ple de girs de guió amb jocs de llum i projeccions. Un aquelarre contagiós i total.

Gran part del públic i de la crítica no se’ls va prendre mai seriosament -¿músics disfressats de faraons?-, però l’Arkestra -també anomenada Myth Science Arkestra- és considerada avui en dia com una formació pionera del llenguatge del free jazz . Va ser la primera a incloure música d’arrel africana i asiàtica, amb instruments fins llavors inèdits en el jazz, abans que ho fessin els músics de l’Art Ensemble of Chicago o el moviment panafricà de l’AACM (Association for the Advancement of Creative Musicians). La gran dificultat, però, a l’hora de posar ordre a la carrera musical de Sun Ra és la poca claredat sobre l’abast del seu catàleg musical, part del qual són gravacions autoeditades i pendents de ser documentades. Tot i així la seva discografia és extensíssima, amb referències clau com Supersonic jazz (1956), Cosmic tones for mental therapy (1963) i Space is the place (1972). Per contribuir a la confusió, el jazzman mai va donar dades clares i fiables sobre el seu nom ni la seva biografia. Ara sabem que el seu nom real era Herman Blount, que va néixer a Alabama el 1914 i que va formar-se com a pianista de jazz en diverses orquestres abans de ser abduït per les forces saturnianes.

Seixanta anys més tard, la Sun Ra Arkestra segueix en actiu amb músics de diverses generacions, fent gires internacionals i donant a conèixer el llegat del mestre. Després de la seva mort, el 1993, el saxofonista Marshall Allen, que hi militava des del seu naixement, va agafar un lideratge que als seus 90 anys encara segueix exercint. Tot i que, avui en dia, aquesta particular formació es mou en un cert anacronisme estètic, els seus concerts continuen sent vigents gràcies al seu esperit festiu, comunicatiu i lliure de prejudicis musicals. |

Sun Ra Arkestra, 60th Aniversary Tour Sala Apolo (Barcelona). Dimarts 19 d’abril. 20.30 h. 35-40 €