PANTALLES
EULÀLIA IGLESIAS

¿S’oblida TV3 de l’àrea metropolitana?

Alguns dels municipis més poblats de Catalunya són quasi invisibles a les sèries i als formats de no-ficció de la televisió pública catalana

¿S’oblida TV3 de l’àrea metropolitana? / TV3 Zoom

“Crec que podem dir que TV3 no parla a una part de la població catalana. [...] Miren Tele 5 i Antena 3 perquè TV3 no els ofereix coses que a ells els interessin. Mai els han vist com un públic possible. Mai han dissenyat productes per a ells”, denunciava Montse Santolino en una entrevista amb Sergi Picazo centrada en l’àrea metropolitana de Barcelona que va publicar el mitjà online Crític. La periodista hospitalenca feia notar l’elefant a l’habitació de la televisió pública catalana, aquell problema evident que tothom sap que existeix però que ningú esmenta. ¿S’oblida TV3 de l’àrea metropolitana?

El primer gran serial de sobretaula de producció pròpia de Televisió de Catalunya, Poblenou, s’ambientava en un barri popular de Barcelona en ple procés de transformació després dels Jocs Olímpics. Va ser tot un èxit. TV3 va prendre com a referents sèries anglosaxones estil Gent del barri a l’hora d’oferir una representació del país delimitada però plural amb la qual es podia identificar molta gent. Des d’aleshores, la ficció de TV3 ha anat variant de localitzacions. Girona a Secrets de família, Manresa a l’ spin-off Rosa, els dominis vinícoles del Penedès a Nissaga de poder, una de les metròpolis del Vallès, Sabadell, a Laberint d’ombres, la Selva interior a Ventdelplà, el Maresme gurmet a La Riera... a més de tants altres barris més o menys identificables en la resta de sèries barcelonines. Però el balanç geogràfic posa en evidència la invisibilització d’una part del territori. D’una banda, són escasses les ficcions que tenen lloc a més de 100 kilòmetres de Barcelona. Les Terres de l’Ebre, per exemple, segueixen sent un territori verge per a la ficció pròpia de la televisió pública del país. L’altra gran absent és l’àrea metropolitana, amb l’agreujant que representa, sense Barcelona, més d’un milió i mig de catalans.

¿Tan difícil és imaginar una sèrie ambientada al barri de la Florida de l’Hospitalet, al de Sant Ildefons de Cornellà, al de Fondo de Santa Coloma de Gramenet o a la Salut de Badalona? Esclar que en aquest cas els creadors s’enfronten a un gran repte: mantenir el català com a llengua vehicular irrenunciable a l’hora de recrear unes realitats socials que tenen el castellà com a principal forma d’expressió. Merlí, per exemple, presentava un format perfecte per afrontar aquesta situació. La major part de la sèrie té lloc en un espai, l’educatiu, on el català s’utilitza de forma habitual. L’institut Àngel Guimerà podria trobar-se en qualsevol zona de l’àrea metropolitana i així de passada reflectir aquest context concret. Però la sèrie, situada en un territori urbà indefinit, es limita a incorporar un personatge de família castellanoparlant, en Pol Rubio, amb l’agreujant que s’identifica llengua amb problemàtica social.

Imaginari de país

Els programes de la televisió pública contribueixen a construir un imaginari del país on tothom s’ha de veure representat. L’àrea metropolitana de Barcelona disposa de molts trets identificatius específics: la (mala) política urbanística que ha marcat bona part dels barris; el boomde les cultures urbanes, de la música trap a l’art de carrer; la convivència en els mateixos entorns geogràfics d’espais rurals i zones amb densitats de població rècord; la diversitat de procedències dels seus habitants; la tradició i actualitat de les lluites socials empreses pels veïns... Des de les sèries i els formats de no-ficció, TV3 ha de trobar la manera de recollir aquesta riquesa idiosincràtica de part de Catalunya.