ESCENES
Cultura 22/04/2016

Shakespeare balla entre màscares i barreres mentals

Tres peces de Phoenix Dance Theatre obren el 12è Festival Dansat

Belén Ginart
3 min
Shakespeare balla entre màscares i barreres mentals

Provenien d’una comunitat afrocaribenya. I feien dansa contemporània. Així que, quan el 1981 David Hamilton, Vilmore James i Donald Edwards van fundar a Leeds la Phoenix Dance Company i van començar a sumar públic i influència, les institucions britàniques van córrer a penjar-los l’etiqueta de representants de la dansa contemporània negra. Però els ballarins, bàsicament autodidactes, van rebutjar l’adjectiu. Feien dansa. Ni més ni menys. Després de 35 anys, canvis d’etapa, gires internacionals i renovacions del cos artístic, la companyia celebra a Barcelona la seva exitosa trajectòria amb Triple bill 2016 un tríptic que obrirà la dotzena edició del festival Dansat, organitzat pel SAT! sota la direcció artística de Thomas Noone.

Al teatre de Sant Andreu la companyia britànica, dirigida actualment per una de les seves exballarines, Sharon Watson, oferirà un programa triple ben representatiu de la seva dansa. El moviment energètic, la recerca de l’estètica i la voluntat d’arribar al gran públic són tres constants del treball del grup, i el públic del festival les podrà tastar en tota la seva plenitud. Until.With / Out. Enough, la primera de les peces del programa, és una coreografia creada per l’israelià Itzik Gallili que aborda les autolimitacions. Les barreres mentals que ens impedeixen volar més lluny. Undivided loves, creada per Kate Flatt, celebra els temes universals de Shakespeare en el quart centenari de la mort del dramaturg Undivided loves: el desig, el concepte del doble i l’amor no correspost. El tríptic es tanca amb Bloom, amb coreografia de Caroline Finn, a partir de la idea de la màscara social i dels rols que ens adjudiquem en la nostra dimensió més pública.

La voluntat de ser atractius i entenedors per a tots els espectadors és un tret comú entre la Phoenix Dance Theatre i la dansa que practica i defensa Thomas Noone, tant al capdavant de la companyia que porta el seu nom -resident des del 2005 al SAT!- com en la seva dimensió de programador del Dansat. Per obrir al màxim l’univers de referències, Noone ha volgut que la dotzena edició del festival tingui un disseny plural. I, per aconseguir-ho, va convidar les companyies que hi van participar l’any passat a intervenir en el disseny de la programació. Si la presència dels Phoenix Dance Theatre és una proposta seva, la resta d’espectacles presentats ho són per invitació d’algú altre.

A proposta de Roberto Oliván la companyia italiana Sugar presentarà al festival Canards, un espectacle de dansa i circ. Per recomanació d’Increpación Danza s’hi veurà All about H, una reflexió sobre el pas del temps creada per Helga Carafi i Montse Sánchez. La Veronal ha proposat la presència de Manuel Rodríguez, intèrpret de la companyia que des de fa temps desenvolupa també la seva pròpia tasca coreogràfica i que mostrarà al públic Rewind, un extracte de la peça Screensaver. Finalment, el Festival Dansat acollirà La vida era, un projecte participatiu de dansa a càrrec de Laura Vilar i Miquel Barcelona, integrants de la companyia Vbuit8, recomanada per CobosMika. Aquestes quatre companyies, més la de Thomas Noone i N54, gestors del SAT!, integren l’AlianSAT, un col·lectiu creat per impulsar la difusió de la dansa. De l’equip de gestió del teatre neix la proposta de programar al festival l’espectacle familiar Mobilus, un muntatge de la companyia Addaura, dirigida per Teia Moner, que assaja la fusió de la dansa amb diferents disciplines. Mobilus s’inspira en l’obra de l’escultor Alexander Calder i en els quatre eixos de la seva obra: els mòbils, el filferro, la pintura i el circ. Mobilus

El Dansat no és aliè a un context econòmic complicat, que ha obligat a retallar la durada i el nombre d’espectacles respecte a les primeres edicions. Però Thomas Noone reivindica la condició de festival de dansa referent a Barcelona, i el seu intent de mostrar la varietat de la dansa contemporània. “Estic convençut que pot interessar tothom. Tant als que no en són espectadors com als que ja han vist algun espectacle i no els ha agradat. Jo els diria que li donin una segona oportunitat”, diu, sempre fidel al seu desig de bastir ponts entre el públic i la dansa.|

Festival Dansat SAT! (Barcelona). Phoenix Dance Theatre, companyia Sugar, Manuel Rodríguez, H. Carafi i Montse Sánchez, companyia Vbuit8, companyia Addaura. Del 28 d’abril a l’1 de maig

stats