Selma

Lluny de ser un biopic de Martin Luther King, Selma se centra en una fita concreta del moviment pels drets civils, la marxa entre el poble homònim i Montgomery, capital d’Alabama, per reclamar el dret a vot dels ciutadans negres. El tercer llarg d’Ava DuVernay té alguns defectes propis dels drames històrics, com l’excessiva acumulació de situacions que en llastren el ritme. Però també està plantejat des d’una perspectiva que li atorga especial força. La pel·lícula arrenca amb l’entrega del premi Nobel a King, un episodi que en un altre film s’hauria presentat com a punt culminant o conclusiu. Així es transmet la idea que no hi ha principi ni fi en les lluites reivindicatives, i escenes com la de l’assassinat a sang freda d’un jove militant negre per un policia blanc fan plenament vigent la situació de l’any 1965. I malgrat que King és el motor principal, Selma també subratlla la naturalesa col·lectiva de qualsevol revolució social situant-lo al mateix nivell que tantes altres persones que es van implicar en la mateixa causa.